Virtuós, de què?

Un relat de: GGB
Ser un més dins la colla d’amics no li agradava gens. Ell volia ser especial, com en Joan que era un virtuós de la paraula. Només d’obrir la boca, tothom callava i l’escoltava atentament. Això a ell no li passava, expliqués el que expliqués, la seva veu es diluïa en la de la resta d’amics i ni el que tenia més a prop li feia el més mínim cas. O com en Francesc que era un virtuós de la cuina. Quan s’aplegaven per compartir una estona al voltant d’una taula, en Francesc sempre triomfava. Tan li feia que portés croquetes, pastís o truita de patates, tanmateix una simple amanida, el seu plat sempre rebia els millors elogis. En canvi ell, no hi tenia gens de traça a cuinar i mira que s’hi dedicava estona i que seguia les receptes d’internet fil per randa. I què dir de la Roser, quina enveja li feia, era una virtuosa de la fotografia. Tenia un instint innat per trobar l’enquadrament perfecte davant qualsevol paisatge, objecte o persona que es disposés a fotografiar. Tots quedaven embadalits mirant les fotos dels seus viatges, celebracions familiars o qualsevol altra cosa insignificant que hagués entrat pel seu objectiu. Ell provava de fer-ho igual però, o no trobava la llum idònia, o desenquadrava la imatge, o li sortia enfosquida o cremada. I mira que li havien assegurat que el mòbil nou feia unes fotos perfectes. Fins i tot la Lluïsa, que de petita era una mica sapastre, ara era una virtuosa. Tenia una ma amb la jardineria... El seu balcó feia goig de veure, atapeït de plantes verdes i ufanoses, curulles de flors. L’enveja de la colla, és clar! Ell, tot i seguir els seus consells, no aconseguia que li visqués cap planta més enllà de dues setmanes. Les regava quan li deia, treia les flors mortes, fins i tot els parlava com feia ella, però el resultat era nefast.
Com desitjava ser com ells! Però era ben conscient que mai excel·liria en algun camp per més que s’hi esforcés. Rumiant, rumiant, un dia va veure la llum. Seria un virtuós, i tant que sí, un virtuós del no-res!

Comentaris

  • Una situació diferent...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-11-2021 | Valoració: 10

    Vaja, m'ha impressionat. No volia ser de la colla, però admirava la facilitat de paraula d'en Joan. Sempre volia ser com els altres. Tindre enveja...? És possible?
    Un relat molt original.
    Sort en el concurs, GGB.

  • Gràcies pels comentaris[Ofensiu]
    GGB | 21-11-2021

    Tens raó, val més acceptar-se tal i com un és.

    Dec parlar de tu Carles i de tants altres, en el meu relat... el mon n'és ple de virtuosos del no-res que sense excel·lir en res, ens fan la vida més planera i agradable.

    En quan a la presentació, tens tota la raó, de fet el tinc dividit en paràgrafs però, ignorant de mi, em va semblar que deixant tants espais augmentaven els caracters i depassaria els 2000 caracters. Acabo de comprovar que no és així però ja no ho puc editar.
    Moltes gràcies pels comentaris.

  • presentació[Ofensiu]
    Carles Linares | 21-11-2021

    si em puc permetre: amb unes línies blanques per airejar el text, el relat seria visualment més agradable a llegir

  • l'anti-heroi[Ofensiu]
    Carles Linares | 21-11-2021 | Valoració: 9

    molt bé, has inventat l'anti-virtuós, que és molt original, de tots els relats pel concurs que he llegit, ets l'únic en aquesta direcció...

    però... qui t'ha permès de parlar de mi? Llegit el teu text, m'ha semblat veure'm en un mirall ;-)

  • Bona idea[Ofensiu]
    Prou bé | 21-11-2021

    Cal acceptar com ets i buscar una sortida! Bon relat descrivint virtuosisme i el desitg d'algú que malgrat l'esforç no se'n surt fins trobar una solució!
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

GGB

2 Relats

7 Comentaris

305 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor