Protecció selectiva

Un relat de: GGB

Recorda clarament com el seu pare li va regalar quan va fer vuit anys. Molt cerimoniós, li va passar pel cap i li va dir que el portés sempre penjat, que el protegiria dels infortunis. Li va explicar com ell l’havia rebut de l’avi, que a la vegada l’havia heretat del besavi i així podien anar enrere fins a perdre’n el fil. Ningú coneixia l’origen veritable d’aquell amulet.

També li va explicar com havia salvat la família de l’avi de morir ofegats en una riuada que es va emportar ponts i cases anys enrere. Quan va sentir l’avís de l’amo del molí on treballava, l’avi es va adonar que no duia l’amulet i va córrer cap a casa a buscar-lo. Va ser així com va poder avisar l’àvia i els sogres del desastre que s’aproximava. Van tenir el temps just per sortir cuitacorrents muntanya amunt. La casa va quedar molt malmesa, però ells en van sortir sans i estalvis.

També li va assegurar que a ell i a la mare els havia salvat de morir aixafats per una formigonera que es va desfrenar un dia quan festejaven prop d’un portal, al costat d’un solar en obres. Estava convençut que va ser gràcies al reflex de l’amulet, que el va obligar a pujar la mirada, i va poder veure com la formigonera començava a precipitar-se cap a ells. Va tenir el temps just d’apartar-se fent voleiar la mare agafada per la cintura.

Ara, era ell qui, davant la mare, que l’havia enviat a fer un encàrrec, fregava enèrgicament l’amulet, invocant que, un cop més, salvés un membre d’aquella família d’una gran desgràcia. La mare, que tenia un ull a cada cabell, li va dir calmosament:

- Només protegeix la gent de les desgràcies que no han provocat ells mateixos, Miquelet ! Val més que deixis de fregar l’amulet i m’expliquis què ha passat.

Conscient de que l’amulet no li serviria de res, es va armar de valor i, amb veu tremolosa i mostrant el cistell, va confessar:

- Mare, et juro que... només l’he deixat un moment a la vora del camí... per jugar amb els amics i... no sé com... la pilota ha caigut dins i... queda un ou sencer !

Comentaris

  • Una distracció....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-02-2023

    la pot tenir qualsevol. La tentació de jugar amb els amics va carregar-se els ous de la cistella. Ai aquestes distraccions!. Un relat amb final sorprenent i toc d'humor molt encertat.

    Salutacions.

    Rosa.