Dilema resolt

Classe de Medi Natural: la creació de l’univers. L’univers es va crear fa milions d’anys a partir d’un sol punt que es va anar expandint. Aquest procés va durar milions d’anys.

Classe de religió: Deu va crear el mon en set dies i en un ordre determinat: llum, firmament, planetes, peixos, aus, rèptils, bèsties i, finalment, l’home.

La vergonya li va impedir aixecar la ma ni en una classe ni en l’altra per contrastar ambdues explicacions. Estava ben capficada, això no hi havia qui ho entengués i no sabia què fer per arribar a entendre-ho.

Va buscar a internet, però hi va trobar les mateixes teories. Una no lligava amb l’altra, és clar. Quin embolic! Hauria de preguntar als de casa, a veure si ells l’ajudaven a treure’n l’entrellat.

Va començar per anar a preguntar al seu germà què en pensava.

- No siguis innocent! Com vols que algú creï el mon en set dies, ni que sigui un deu! Jo crec en la teoria del Big Bang – va respondre decidit.

Potser tenia raó, per alguna cosa era més gran que ella i feia més anys que estudiava.

A veure què n’opinava la mare... Doncs, pensava tot el contrari que el seu germà.

- Jo crec que un mon tan perfecte com el nostre només pot ser obra de Deu – li va dir sense dubtar ni un segon.

Vaja, això suposava un empat. El pare segur que ho desempataria. El va anar a trobar a la cuina i li va fer la pregunta.

- No veus que son dues maneres diferents d’explicar el mateix? Fixa’t que totes dues teories comencen per crear la llum – va aclarir-li amb seguretat.

Aclarir, aclarir... no li havia aclarit res. Tornava a estar al punt de partida. No l’havien ajudat gaire a resoldre el seu dubte. Quedava preguntar-ho al gat, però ho va desestimar. Resoldria el dilema ella sola.

Va decidir consultar-ho amb el coixí, com feien els pares quan tenien un problema important. I va donar resultat, es va llevar l’endemà amb el dilema resolt.

No calia capficar-s’hi, fos qui fos qui l’hagués creat, el resultat era perfecte, va concloure.

El nostre, era el millor mon de l’univers!