Francisco Villena

4 Relats, 10 Comentaris
5083 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Vaig nàixer al cor del cor dels Pirineus i des que puc recordar sempre he viscut a la frontera. Neus, aigua, muntanyes, vida: era tot el que hi havia per horitzó. No molt més tard vam anar al sud. Majestuosa Lucentum i la seua serra. Es podia veure al matí la Mediterrània daurada donant-nos el bon dia. Literatura i vida van ser des de llavors la mateixa fal·làcia, el mateix enervant, el mateix alcaloide. Així fins a arribar fins a les entranyes de la bèstia. Desprès de la caixa de galetes arriba la literatur pour the rates. If you were in my guarachas, parcero.

Últims relats de Francisco Villena

  • El Codi Da Vinci l'he escrit jo

    Francisco Villena - 21-03-2005 - 1263 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vaig escriure El Codi Da Vinci un estiu quan estava de vacances a Andorra. Alguns han suposat que es tracta d'una novel·la de ficció en la que es posa en dubte la veritat del catolicisme, tot i que, en realitat, a un segon nivell narratiu exposa secrets del riu Valira i la Verge de Meritxell. Vaig parlar del Vaticà per donar-li, digues, més projecció, però es tracta de la veritat amagada de la patrona d'Andorra. més

  • M'encanta Pedro Almodóvar

    Francisco Villena - 19-01-2005 - 1040 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'encanta Pedro Almodóvar -el seu cinema vull dir- i després de veure La mala educación vaig arribar a un parell de conclusions. Primer, estudiar a un col·legi religiós marca. Segon -resultat de l'anterior-, o et fas sarassa o travesti o pedòfil o militar o polític o capellà o assassí en sèrie o alguna cosa per a cridar molt l'atenció i eixir en programes tipus Gente o Impacto. més

  • Ouija a ritme de Camarón

    Francisco Villena - 16-01-2005 - 1534 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Hi ha tot tipus de derivats del cannabis i xarops de colors. Bacus i Adonis estan per ací perduts. Entre el fum i els intranquilitzants crec estar al Caliu , un local prop de l'estació de trens, on es respira més percentatge de cost que d'oxigen (encara que no es puga dir que no siga aire pur). Mentre les nostres neurones cavalquen a cavall i fugen en pastera d'Àfrica, anem arreglant el món. Viatgem en classe turista a Colòmbia i el Marroc. A poc a poc ens apropem al crepuscle. Fosqueja. més

  • Literatur pour the rates

    Francisco Villena - 12-01-2005 - 1246 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor