em trobo a punt de fer com tu. es trist pero alhora de valents.

aixo es el k sha de fer,anar a per totes, cadascu es responsable dels seus actes pensant amb les conseqüêncies k poden surgir.
M'agrada la contundencia d'akest escrit.

aixi es comença.

és durillo noia, mai has de ser conformista i menos amb tu, primer ets tu, segon ets tu i tercer...tu.
M'agradat molt.

molt maco i sobretot profund, m'agrada la sencillesa de les teves paraules. Poema que enamora.

cadascu es l'arquitecte de la seva vida, no nomes hi ha existència,es durillo. M'identifico.

donis per rebre.

l'esperança és l'ultim que es perd, o lo primer.

perdona, m'oblidava de la valoracio

M'agrada molt com escrius,
sense por no hi ha valentia, la por es un repte de la vida.supera una por i seràs més valent.

em sento identificat, un poema contundent, elegant i amb molt de sentiment. molt bé noiet.

Creec que no s'ha de tenir por a sentir-te sol, aprens molt de tu mateix, creixes personalment i ets més conscient de lo que pots arribar a donar per algu.
Cuidat i carpe diem.

tens rao, pero per arribar a fer aixo thas de coneixer molt be a tu mateix i thas d'haver odiat molt per arribar a estimar-te.