Futur esperat

Un relat de: diegoeldrac

En un racó del llit, sento plorar algú, és fosc, a fora plou, fa fred. Hi ha una bassa d'aigua produida per llàgrimes, és estrany, només estic jo al llit ai algú plora, no sóc jo, qui serà? Obro el llum i no veig a ningú, tanco el llum, altra vegada el plor. Qui ets? Sóc la teva ànima. Per quê plores anima meva?... Sona el telèfon. Diguim? hola david, soc l'alba, estàs despert? Si, passa res? si, tinc la meva ànima plorant. Ostres, la meva anima tambe. Puc venir?, encara m'esperes? Si vida meva, pots venir. Sona el timbre i es presenta amb uns texans, un jersei, una jaqueta i una maleta plena de roba. Ja sóc aqui amor meu!ja no marxaré mai més.
Un cop al llit, amb la llum apagada, no sentiem cap plor. Del silenci, una veu deia: anima, estava desesperat per tu, no podia més, m'estava morint. Anima, estava jo també estava desesperada.
Un petó s'enjendrava de la foscor... són les nostres animes que es fusionen en una sola...eternament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer