sensacio

Un relat de: diegoeldrac

La mar està en calma, les onades han deixat de dansar, els el dia es despedeix amb un sol boirós amb uns núvols inocents, la nit comença a fer la seva presència, el cant dels ocells és la unica melodia present en aquella platja, un home jeu a la sorra, amb la mirada perduda en l'horitzó, escoltant el seu silenci, sentia cada bateg del seu cor com cridava el nom d'ella, ja caiguda la nit, els estels es reflexaven en les llàgrimes dels seus ulls dibuixant aixi un riu de diamants per la seva cara...de sobte un cop de vent esgarrifa la seva pell, un silenci absolut domina aquella nit.
Tancà els ulls i una ma l'acaricià la cara, era la seva estimada, era el seu fantasma, era el seu amor que havia perdut en un accident de tràfic.

Comentaris

  • Tan fortes com reals...[Ofensiu]
    aiguasalada | 23-05-2007 | Valoració: 10

    són les sensacions que desperten en el món dels somnis els records, els moments passats i cadascuna de les carícies viscudes amb l'amor perdut!

    M'ha agradat molt, fins al punt d'emocionar-me i tot, la descripció que fas de l'espai, dels sorolls, del pas de dia a nit i de tota la resta d'elements de tota mena que envolten a "l'home que jeu a la sorra "...

    La meva modesta enhorabona pel teu relat. El continuaré llegint.
    Reb una abraçada càlida de la meva
    aiguasalada

  • Amb sentiment![Ofensiu]
    NASIO | 30-04-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el sentiment que porta inserit cada paraula, cada mot, cadascun dels gests... Gràcies per fer-me passar una bona estoneta!