He vist el blau del cel

He vist un altre cop el blau de la nit,
i més enllà, el blau d'un matí.
He vist renèixer l'arrel d'aquell dolor.
He vist com el vent s'enduia un oblit,
descobrint a sota, amagat, un desig.
He vist aquells mots que creia morts,
vells fantasmes de les nits.
He sentit el teu parlar sense parlar,
la presència que deia que havies marxat.
El cònsol de sommiar en un demà,
encara que tot estigui canviat,
i que el demà ja sigui l'avui,
i ja no tingui sentit sommiar.
Pretenc retornar d'allà on volia escapar,
i sentir com si res hagués continuat,
esperant-me, donant-me una altre oportunitat.
He vist els ulls del temps que no ha passat.