a per totes

Un relat de: teresa serramià i samsó

Penses, penso. Dius, callo.
T'enfades, t'enfurismes
si goso dir allò que mai
no voldries pas escoltar.
Camines, et pares, camino.
I parles, hores i més hores.
Dius, dic, renegues, t'enrabies.
Et revoltes. No, no callaré pas.

Ja no.


Comentaris

  • Mai hauriem de callar...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 09-07-2007 | Valoració: 10

    si tenim coses a dir. I és evident, pel que escrius, que encara te'n queden moltes per compartir amb nosaltres (per sort).
    Un bonic poema, Teresa, valent.
    Una abraçada

  • si senyor[Ofensiu]
    diegoeldrac | 09-06-2007 | Valoració: 10

    aixo es el k sha de fer,anar a per totes, cadascu es responsable dels seus actes pensant amb les conseqüêncies k poden surgir.
    M'agrada la contundencia d'akest escrit.

  • Teresa[Ofensiu]
    Frida/Núria | 08-06-2007 | Valoració: 10

    Caram quina seguretat que du el teu personatge.
    Com m'agrada!
    Una abraçada

  • més directes[Ofensiu]
    manel | 08-06-2007

    En aquests darrers poemes sembla que t'hagis despullat encara una mica més (en cada poema que fem ja solem anar amb poca roba), són més directes, no hi ha gaire corbes ni virolles, despleguen un to diferent. Suposo que és l'estat d'ànim del poeta. Però que et quedi una cosa clara: No callis, ni se t'acudeixi fer-ho. Parla, crida, remuga, plora, fes-ho com vulguis, però digues sempre alguna cosa.

    Uns petons,
    manel

Valoració mitja: 10