Les meves nits.

Un relat de: diegoeldrac

De la foscor de la nit, un suspir sorgí de la boca del drac convertint-se en aire, viatjant per la brisa de la nit de primavera et busco allà on reposes, dormida, intranquila, somiant... al arribar al teu niu t'acaricio, esgarrifant així tot el teu cos sentint un escalfred.
T'abraço amb les meves ales donant l'escalfor del meu sexe, a cau d'orella et xiuxiuejo sentiments desesperats, una llàgrima em cau sobre el teu hombro, et despertes i et gires, jo em torno a convertir en aire i nomes veus el teu marit, et toques l'hombro i el tens mullat, mires en l'aire i somrius, de la teva boca dius t'estimo, sé que estàs aquí, amb mi... espera'm.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: