Ho compre tot!

Un relat de: NASIO

Quí té un sospir per fiar-me'l?
I una mirada que no hi necessite?

Quí te un xic de felicitat per regalar-me'l?
Hi ha algu que li sobren les besades?

O una carícia, o un somriure
per baratar-me'l?
On és la llum que pinta de colors el viure?
Qui la ven?

Ho compre tot.
Ella ha marxat
i ja no tinc de res...

Sé que estic sol.
I no vull soledat,
No vull, no vull més...

(Només és una idea
per alleujar les meues pors:
No hi ha cap tipus d'IKEA
per moblar i abillar els cors?)

Comentaris

  • nasio...[Ofensiu]
    laieta | 13-07-2007

    ...que fa temps que no dius res....

  • Amb encant[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2007 | Valoració: 10

    Un poema amb sorpresa... ja que el títol semblava apuntar cap a unes línies sobre el consum desaforat, i en canvi és el encapçalament d'uns versos deliciosos, amb l'encant de les paraules senzilles però plenes, del sentiment expressat sense aritificis.

    Ha estat un plaer llegir-los i m'han posat un somriure als llavis que t'agraeixo enviant-te una abraçada de les que no es compren ni es venen: es regalen,
    Unaquimera

  • encara[Ofensiu]
    laieta | 21-05-2007

    ho compres tot? o ja tens el rebost una mica ple de tot el que necessitaves?

  • no t'ofenguis[Ofensiu]
    diegoeldrac | 13-05-2007

    Creec que no s'ha de tenir por a sentir-te sol, aprens molt de tu mateix, creixes personalment i ets més conscient de lo que pots arribar a donar per algu.
    Cuidat i carpe diem.

  • guapet!!!![Ofensiu]
    laieta | 07-05-2007

    no cal anar al IKEA per trobar abraçades!!! per vendre no tinc res, però per compartir... petons, somriures, relats!!!!

    ànims!!!

    laieta

l´Autor

Foto de perfil de NASIO

NASIO

7 Relats

33 Comentaris

10906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
De vegades, quan estic fotut, tanque els ulls i puc veure amb total nitidesa, el bons moments. Aqueixos moments bons que té una vida i que malauradament no en son massa. I la majoria de vegades, el que se m'apareix son imatges de quan tenia catorze anys, una època que jo anomenaria com la meua edat daurada: sen se unes pretensions excessives, una tarannà positiu i unes ganes immenses d'esgotar el món d'un sol glop... Ara tinc els mateixos problemes que els meus pares...