...de forma teatral i elegint un to de gat que miola amb un caire burleta... i em sembla que me n'he sortit bastant bé. El so, la il·luminació l'he posada al meu gust. Un espectacle de molt nivell aquesta lectura i tot gràcies al teu poema... esplèndid!
Fa temps que et llegeixo i dins del gran gimnàs literari que és aquesta web s'ha de reconèixer la teva musculatura, apta per a sortir d'aquestes parets un pel suades pels dits dels internautes (¡ Quina manera de parlar de la web ! Tanmateix penso que el lletraferit parteix de la llibertat de poder fer conya de tot, o no?)

¿ Puc dir que és un bon treball literari ?
« Hi ha cortines per tot arreu, com si volgués amagar les parets que l'envolten »
Evidentment que sí. Amb certesa i sense embuts.
A voltes en aquesta web em sento com en un castell habitat per gegants. Hi ha graus en cadascuna d'aquestes botelles per agafar-ne una de grossa. Tanmateix la llibertat en cada estil, personal, és el millor. I l'embolcall, al meu entendre, contra més s'allunyi del recte camí dóna la força.
Per altra banda gràcies pels teus comentaris, estic inflat com una granota contemplant l'estuari d'en Bauçà. (No ho puc evitar)

La pluja que ens desperta, que ens reviu, que desperta els colors adormits.
I, com no pot ser d'altra manera, i dius al títol: l'olor. Res comparable a l'olor de la pluja, no té preu, és una sensació que s'enyora cada dia. Estàs al camp, comença a ploure i tot el que ens envolta explota en olors i colors, desperta, diu, crida:
- estic viu i et vull regalar la meva presència!
(No cal dir que amb tota seguretat el nostre cos está dient-lis la mateixa cosa).
Ànim, i sempre a favor de la pluja!

Aquí cgarrofe des d'aquesta petita base espaial que anomenen planeta Terra.
I com deia... així es toca! Un instrument respectable fet de les millors fustes -curades a temperatura i temps adients- una execució sonora experimentada i comunicadora: així veig els teus poemes.
I també mercés pels teu comentari i poema dedicat, estic molt content (de fet els poemes,tots, són globus sonda que viatgen i viatgen, amb el poema escrit sobre la tela) .
En un món cultural on l'art de pensar "sobra", on tot es medeix en quantitats numèriques i només el que dóna diners passa a l'àmbit públic... en aquest món, deia, "relatsencatalà" és una illa oblidada, una illa plena de esperits singulars i rodejada de un mar magmàtic (tal com deia Lem a Solaris) de vegades irat i violent.
Bé, gràcies, i ens veiem en aquesta illa.