Cercador
Soldat Sol
Un relat de: cgarrofe- Compartir:
Els nens el miràvem,
Ens feia respecte,
Dins del fortí
Ell estava sol.
Només se sentia
Que una veu tronava,
Era un exèrcit
D'un home sol.
En un extrem del poble,
Entre murs molt alts
Fèrria disciplina
S'imposava sol.
Només esperava
Un enemic fictici.
I tots ens el creiem
Quan cantava sol.
En les desfilades
Se'l veia molt digne.
Engalanat i altiu
Caminava sol.
Tanmateix un dia:
Una polseguera
Que lluny s'albirava
Des del poble estant !
Que l'enemic venia
No en tingué cap dubte ...
El veiérem marxar
amb el foc a les mans
Desert enllà marxà,
Poc a poc s'allunyava,
S'anava empetitint
Fins que desaparegué.
Comentaris
-
Magnífic[Ofensiu]tramuntana | 03-09-2005 | Valoració: 10
M'ha encantat. Encara no et coneixia, m'ha cridat molt l'atenció el teu pseudònim, i això m'ha servit per descobrir que darrera d'aquest hi ha un bon poeta. Felicitats.
laura^^ -
soldat sol[Ofensiu]donablanca | 06-05-2005 | Valoració: 10
com sempre, en els teus relats porten un envoltori magnific, que per si mateixos ja el justifiquen.