un cor fang pintat al foc

Donablanca,

Has pintat amb foc... tota una gosadia.

Naturalment que no hi tornaràs, però ara ja has esbrinat que la foscor alenteix els moviments i que convé tocar de peus a terra diàriament, per veure-hi clar.

Són d'aquestes vivències de les ens enriquim, encara que siguin de fang i tu ens convides a interpretar tot allò que ens envolta.
Això t'honora.

Enhorabona.
Segueix escrivint, és bon relat.
Una abraçada!
:-)

...part de l'altre relat. Continuem amb la persecució vers el mocador, malgrat ja no li importi.

Però el que m''ha agradat és la visió que ens ofereixes de la casa d'ell: "He estat molt de temps remenant per la casa. Hi ha cortines per tot arreu, com si volgués amagar les parets que l'envolten.
He trobat una porta tancada amb clau. M'ha semblat escoltar un fi gemec. He picat varies vegades però no he obtingut cap resposta. Intento trobar una clau per obri-la, sense resultat, i no puc evitar endur-me un petit amulet que hi ha damunt d'una tauleta."

I sobretot el final, la darrera frase: "Suposo que a hores d'ara, ja s'ha adonat que no tinc intenció de tornar." Potser no tant per la frase en sí, sinó perquè ens ofereix un canvi, un gir davant el que esperàvem. O davant el que jo esperava, perquè tot em semblava indicar que sí: que ella hi tornaria.

Fins la propera,

LLIBRE

Caram Caram, es un dilluns de sorpreses grates.
Des que he entrat a treballar que no puc allunyar els ulls de la pagina... i em vaig topant amb autors bonissims.
Donablanca, he llegit els teus relats des d'aquest al primer en sentit invers; no sabia si estarien connectats o no, pero es miri per on es miri: Genial. Fantastic. Corroboro tots els elogis ja dits!

Moltes felicitats i no paris, que esperem inquiets les proximes entregues!

Una abraçada,

m

¿ Puc dir que és un bon treball literari ?
« Hi ha cortines per tot arreu, com si volgués amagar les parets que l'envolten »
Evidentment que sí. Amb certesa i sense embuts.
A voltes en aquesta web em sento com en un castell habitat per gegants. Hi ha graus en cadascuna d'aquestes botelles per agafar-ne una de grossa. Tanmateix la llibertat en cada estil, personal, és el millor. I l'embolcall, al meu entendre, contra més s'allunyi del recte camí dóna la força.
Per altra banda gràcies pels teus comentaris, estic inflat com una granota contemplant l'estuari d'en Bauçà. (No ho puc evitar)

I l'amic del germà de la Clara no té ganes de trucar-la? la noia té un mon interior força misterios, capaç de posar-se vermella per una insinuació o de ficar-se a la boca del llop. M'agrada llegir-te.

salutacions

Que bonic, m'ha encantat!
Tinc unes pessigolles a la panxa, quan misteri en aquest relat...
És genial!:)

Per quan, per quan??

Molt bé, donablanca. Molt bo!!

Al principi et costa d'agafar el fil, però a mida de que vas llegit el trobs mes i mes el sabor del que es, et felicito Donablanca, segueix així, sempre endavant! deMontagut

Un relat incert, en el que no deixés res clar perquè tothom interpreti el que vulgui, suposo. Molt ben escrit, això sí, quasi impecable a la meva manera de veure-ho (o de llegir-ho). No hi ha causa ni conseqüència, interessa més el moment. Necessitava comentar-te'l per dir-te, almenys, que m'ha semblat diferent precisament per no ser concret i, tot i així, precís. Ara no sé si m'explico...

Biel.