un cor fang pintat al foc

Un relat de: donablanca

Les gotes s'han assecat ràpidament. Es repeteixen en una cadència de gairebé cada dos metres.
No ho faig pel mocador. De fet no se per quin motiu en concret les estic seguint. Ni se si podré esbrinar alguna cosa.
La foscor alenteix els meus moviments, però sembla que estic apunt d'arribar, ara només hi ha mig metre de distància entre elles.
Està en un racó , ajagut, mig ocult, al costat de la entrada d'un petit pàrking.
Li he tornat a preguntar si es troba bé. I m'ha tornat a dir , mig somrient, el mateix; que sí. Però no me'l crec.
S'ha girat un vent força molest i m'he cordat la jaqueta a l'hora que m'he ajupit.
Ara el tinc just davant meu, en front. Te un ull més tancat que l'altra, i ha començat a sortir-li un color lilòs que abans no tenia. I no m'atreveixo a preguntar-li com s'ho ha fet.
Intento alçar-lo i no puc, és massa pes per a mi.
Crec que s'ha adonat que el vull ajudar i fent un esforç s'ha aixecat.
Sense dir-nos res, s'ha recolzat sobre la meva espatlla i hem començat a caminar.
He decidit dur-me'l a casa. Però m'ha demanat amb insistència que l'acompanyi a la seva.

És un pis força gran per a una persona sola.
Just s'ha deixat caure al sofà s'ha quedat molt quiet. M'ha dit que necessitava descansar.
Vull treure-li el mocador per netejar-li la ferida però m'és impossible. Encara que sembla un tall net, el mocador està totalment enganxat a la pell.
Al menys ha deixat de brotar-li sang.
M'ha demanat un got d'aigua.
No l'ha pogut veure, quan li he dut estava totalment inconscient.
Li he buscat per les butxaques de la jaqueta alguna documentació. Algun lloc on aparegués el seu nom. No he trobat absolutament res, ni tant sols una sola moneda.
He estat molt de temps remenant per la casa. Hi ha cortines per tot arreu, com si volgués amagar les parets que l'envolten.
He trobat una porta tancada amb clau. M'ha semblat escoltar un fi gemec. He picat varies vegades però no he obtingut cap resposta. Intento trobar una clau per obri-la, sense resultat, i no puc evitar endur-me un petit amulet que hi ha damunt d'una tauleta.

Per fi, m'he assegut al seu costat, a l'altra punta del sofà. Les sabates em feien nosa, així que m'he descalçat, he estirat les cames, i després de tancar els ulls durant uns minuts m'han espantat les seves mans sacsejant-me suaument. Semblava del tot recuperat, encara que ara, se li feia més evident el morat intens de la cara.
Tampoc ara li he volgut preguntar res. Potser amb la seva mirada, així m'ho ha fet entendre.
De totes formes, ja tinc una idea força clara del que li deu haver passat. Crec estar totalment convençuda.
Li he promès que tornaria aviat; tan punt com anés a casa a canviar-me i comprar alguna cosa per menjar. M'ho ha tornat a agrair un altra cop amb insistència; i mentre em mirava innocentment i m'agafava la ma, m'ho ha fet prometre.
I m'ha deixat marxar.

Encara em batega el cor amb força.
Suposo que a hores d'ara, ja s'ha adonat que no tinc intenció de tornar.

Comentaris

  • Cors que bateguen[Ofensiu]
    Jofre | 22-09-2005

    Donablanca,

    Has pintat amb foc... tota una gosadia.

    Naturalment que no hi tornaràs, però ara ja has esbrinat que la foscor alenteix els moviments i que convé tocar de peus a terra diàriament, per veure-hi clar.

    Són d'aquestes vivències de les ens enriquim, encara que siguin de fang i tu ens convides a interpretar tot allò que ens envolta.
    Això t'honora.

    Enhorabona.
    Segueix escrivint, és bon relat.
    Una abraçada!
    :-)

  • Una segona...[Ofensiu]
    Llibre | 02-06-2005

    ...part de l'altre relat. Continuem amb la persecució vers el mocador, malgrat ja no li importi.

    Però el que m''ha agradat és la visió que ens ofereixes de la casa d'ell: "He estat molt de temps remenant per la casa. Hi ha cortines per tot arreu, com si volgués amagar les parets que l'envolten.
    He trobat una porta tancada amb clau. M'ha semblat escoltar un fi gemec. He picat varies vegades però no he obtingut cap resposta. Intento trobar una clau per obri-la, sense resultat, i no puc evitar endur-me un petit amulet que hi ha damunt d'una tauleta.
    "

    I sobretot el final, la darrera frase: "Suposo que a hores d'ara, ja s'ha adonat que no tinc intenció de tornar." Potser no tant per la frase en sí, sinó perquè ens ofereix un canvi, un gir davant el que esperàvem. O davant el que jo esperava, perquè tot em semblava indicar que sí: que ella hi tornaria.

    Fins la propera,

    LLIBRE


  • surprise[Ofensiu]
    quetzcoatl | 03-05-2005

    Caram Caram, es un dilluns de sorpreses grates.
    Des que he entrat a treballar que no puc allunyar els ulls de la pagina... i em vaig topant amb autors bonissims.
    Donablanca, he llegit els teus relats des d'aquest al primer en sentit invers; no sabia si estarien connectats o no, pero es miri per on es miri: Genial. Fantastic. Corroboro tots els elogis ja dits!

    Moltes felicitats i no paris, que esperem inquiets les proximes entregues!

    Una abraçada,

    m

  • ¿Puc dir esplèndid?[Ofensiu]
    cgarrofe | 03-05-2005 | Valoració: 10

    ¿ Puc dir que és un bon treball literari ?
    « Hi ha cortines per tot arreu, com si volgués amagar les parets que l'envolten »
    Evidentment que sí. Amb certesa i sense embuts.
    A voltes en aquesta web em sento com en un castell habitat per gegants. Hi ha graus en cadascuna d'aquestes botelles per agafar-ne una de grossa. Tanmateix la llibertat en cada estil, personal, és el millor. I l'embolcall, al meu entendre, contra més s'allunyi del recte camí dóna la força.
    Per altra banda gràcies pels teus comentaris, estic inflat com una granota contemplant l'estuari d'en Bauçà. (No ho puc evitar)

  • adeu al mocador[Ofensiu]
    XvI | 14-04-2005

    I l'amic del germà de la Clara no té ganes de trucar-la? la noia té un mon interior força misterios, capaç de posar-se vermella per una insinuació o de ficar-se a la boca del llop. M'agrada llegir-te.

    salutacions

  • Bufa noia![Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    Que bonic, m'ha encantat!
    Tinc unes pessigolles a la panxa, quan misteri en aquest relat...
    És genial!:)

  • Per quan la 5ª part?[Ofensiu]
    NinniN | 15-03-2005

    Per quan, per quan??

    Molt bé, donablanca. Molt bo!!

  • UN RELAT EXCELENT![Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 04-03-2005 | Valoració: 10

    Al principi et costa d'agafar el fil, però a mida de que vas llegit el trobs mes i mes el sabor del que es, et felicito Donablanca, segueix així, sempre endavant! deMontagut

  • Un relat incert[Ofensiu]
    Biel Martí | 02-03-2005 | Valoració: 9

    Un relat incert, en el que no deixés res clar perquè tothom interpreti el que vulgui, suposo. Molt ben escrit, això sí, quasi impecable a la meva manera de veure-ho (o de llegir-ho). No hi ha causa ni conseqüència, interessa més el moment. Necessitava comentar-te'l per dir-te, almenys, que m'ha semblat diferent precisament per no ser concret i, tot i així, precís. Ara no sé si m'explico...

    Biel.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: