Cercador
Punt blanc sobre full negre ( a "cgarrofe ")
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Poema humil i senzill,
dedicat a " cgarrofe ",
que m´ha impressionat i captivat
amb el seu poema " punt negre sobre paper blanc "
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Us heu fixat en aquest
punt blanc,
fet amb tipex de somnis,
rodó sense arestes feridores ,
fet de neu,
fet de llet,
fet de cuca de llum alliberadora?
Talment sembla un tabalet
on s´hi asseu la lluna,
fet de guix,
fet de cal,
fet de llum robada a les estrelles.
Us heu fixat en aquest
punt blanc,
fet de llamps creuats
en nits de geometria sensual,
fet de pols,
fet de sal,
final de versos de poeta?
Talment sembla un botonet
penjat en la nit per una grua,
fet de poc,
fet de bri,
fet d´ulls de donzella bruna.
Us heu fixat en aquest
punt blanc,
fet d´esquitx d´escuma
sobre un full de mar negra,
fet de flor,
fet de sol,
fet de tros de terra nua?
Mirat al microscopi
talment sembla un iceberg
surant en l´eterna nit,
on dormen prepotents
els savis que han posat
punt i final
als seus somnis ( . )
Comentaris
-
Això és tocar ![Ofensiu]cgarrofe | 12-01-2005 | Valoració: 10
Aquí cgarrofe des d'aquesta petita base espaial que anomenen planeta Terra.
I com deia... així es toca! Un instrument respectable fet de les millors fustes -curades a temperatura i temps adients- una execució sonora experimentada i comunicadora: així veig els teus poemes.
I també mercés pels teu comentari i poema dedicat, estic molt content (de fet els poemes,tots, són globus sonda que viatgen i viatgen, amb el poema escrit sobre la tela) .
En un món cultural on l'art de pensar "sobra", on tot es medeix en quantitats numèriques i només el que dóna diners passa a l'àmbit públic... en aquest món, deia, "relatsencatalà" és una illa oblidada, una illa plena de esperits singulars i rodejada de un mar magmàtic (tal com deia Lem a Solaris) de vegades irat i violent.
Bé, gràcies, i ens veiem en aquesta illa.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303636 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )