carta al passat

Un relat de: cabrera

Quan fa fred i plou em poso una mica més tendre i recordo aquells anys que vam viure tan depressa
Com buscàvem aixopluc per escalfar-nos la roba quan era molla
com Volíem trencar furtivament amb qualsevol dels paranys
la importancia que tenia per nosaltres la música, les balades
com ens volíem confondre amb la por i les ombres

no em queixo de res, tenies raó aquelles fredes tardes de diumenge
quan deies que sempre anàvem a la mateixa fosca i penosa pensió,
la de les pudors de pixats al porta,li la insuficient manta a quadres
on s'expiraven els nostres últims esforços d'aquelles tristes setmanes
però quan arribava la calor també conjugàvem il·lusions roses i
jo pintaria la cambra del fill que mai no am poder tenir
intentaria fer-te oblidar aquells abusos que de nena vas patir
recordo,

la manera d'abraçar-me el cor gelat amb la mirada
la complicitat de la vella moto que tenia ens ajudava
A les seves llars només mil ulls cremaven llenya
I buscàvem on poder-nos escalfar la roba escassa

En aquells pocs anys viscuts amb tanta pressa
vam corroir les nostres il·lusions i la joventut,
la inconsciència sempre ens menyspreava
la matinada no respectava cap festa
s'anava morint tota esperança


Ara que ja som vellets i vidus,
hauríem de recordar-ho junts!
Evitarem que el temps ens maltracti!
i faríem retardar l'arribada de l'alba!


Comentaris

  • Testimoni valuós[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-04-2010 | Valoració: 10

    Té aquesta "carta" un parell de personatges principals, però molts protagonistes, ja que conté una barreja tal d'elements, referents, al·lusions, sensacions, records, emocions, esperances i desitjos, que en poc espai resumeix una relació, una vida, unes aspiracions, i una actitud davant el passat, el present i el futur.

    No és un poema però és un testimoni interessant, un text ple per poder ser degustat a poc a poc.

    Per què no tornes a escriure, o a publicar, Manel?

    T'envio una abraçada primaveral, molt actual,
    Unaquimera

  • Hi ha forces frases molt intenses,[Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-01-2010 | Valoració: 10

    és un relat que com el bon formatge has de menjar molt a poc a poc assaborint bé cada frase.N'hi ha de molt bones com: "la manera d'abraçar-me el cor gelat amb la mirada"
    M' estranya que encara no hi tinguis cap comentari.

    Felicitats

    Cendra

l´Autor

Foto de perfil de cabrera

cabrera

26 Relats

46 Comentaris

28606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.
Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es