Encís

amb aquestes precioses paraules...
Paraules amb paisatge,
vivències amb imatge.
Bonica poesia,
que viatja,
amb dolç passatge.
Una abraçada cavalcada!!!!

on la proliferació de sustantius, alguns referents a la natura, aporten una gran bellesa al poema i rotunditat al missatge. El joc geomètric de les formes i de línies promet, ja des d'un bon principi, l'exposició de totes les forces naturals on el moviment, per manca de verbs, gairebé no existeix. Al menys és el que sembla. Però més enllà de l'estructura formal, tot es mou per a donar pas al següent estat.

M'agradat aquest tipus de poesia. A veure si algun dia m'hi poso jo. Ara que imitar-te a tu és impossible. I saps per què? Perquè tu vals molt, nena!

moltes gràcies Unaquimeraper la forma com analitzes els meus maldestres poemes. Sovint em descobreixes coses que ni gtan sols jo havia pogut veure.

Avui ha estat un dia dur de dolor però amb un final dolçper la lectura d'aquest poema tan curull d'imatges i de mots ben trobats que el fan bressol de l'esperança i arma contra el neguit.

Gràcies de tot cor per visitar-me sovint. valoro molt els teus comentaris i crítiques.
Felicitats per ser deu de sensibilitat.
Una abraçada de mar.

descripció de l'albada...amb mots perfectes i plens de contingut...com veu jo segueixo les vetlles...espero que la cosa acabi aviat...


pd.- no sé si l'has llegit però avui et convido jo a llegir el meu poema :
La papallona sense ales

una abraçada encaixada
fins ben aviat
joan

Molt ben descrit, impacten els primers versos narrats de forma imperiativa.La lluita de quelcom contra la sumissió, contra una tirania no casual sinó periòdica. M'agrada com ho espliques:
Fènix eternament vençut en mortal ofensa diària.
Felicitats, sento no ser digne d'escriure'l.
Manel

Molt ben descrit, impacten els primers versos narrats de forma imperiativa.La lluita de quelcom contra la sumissió, contra una tirania no casual sinó periòdica. M'agrada com ho espliques:
Fènix eternament vençut
en mortal ofensa diària,Felicitats, sento no ser digne d'escriure'l.
Manel

Un esperit que lluita i s'abraona amb tots els avatars i que és deixa embruixar per la bellesa de l'alba.
Maite, aquesta meravella de poema, em sobrepassa. Crec haver copsat el seu sentit, però lo millor de tot, és el goig de sentir brollar dins meu les paraules tot llegint-lo en veu alta.
La seva força ha estat una gran càrrega d'energia .
Aquest Encís m'ha captivat.

Una abraçada des del meu capvespre a la teva alba.
Núria

el cicle de la vida i l'alba encisadora despertant diàriament com un esperit insubmís. M'ha recordat un poema del nostre mestre Marià Villangòmez :

Arrelar, com un arbre, dins la terra :
no ser núvol endut d'un poc de vent.

Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure el cel favorable i diferent.

Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.

Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.

El blanc record de la infantesa hi sura
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.

Vull escolta-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.

El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el vent

Gràcies, Unaquimera pels teus bells mots plens de matisos, plens de sentiments, plens de vida i per les teves abraçades

leonardo

Amb imatges d'impacte, colpidores, ens mostres com és de fugissera la vida i alhora com renaix una evidència d'esperança. I sempre de la mà dels mots precisos i amb un dring que enamora.
Així veig jo la teva poesia.

Ninona, de veres, que mai s'esgoten les paraules boniques per descriure't ni per agraïr-te tot el que ets capaç de fer i transmetre amb tan sols unes poques lletres. Ets una maga de la literatura i les bones maneres.

Espero que tinguis tota la sort del món en aquesta vida, i que cada moment que visquis pugui ser recordar com a quelcom inoblidable.

No sé el lloc del dinar! Ves-me mantenint informada!

Bella descripció d´un nou dia.
Utilitzes un estil diferent al que t´és habitual; és més sintetitzat, versos més curts, però amb belles metàfores.
Ens presentes un final de cicle, que potser d´un dia, o d´un període de la nostra vida, i ho fas amb optimisme, sense recança d´allò que s´acaba; l´esperança és la que preval; la il.lusió de viure nous cicles.

Cordialment,

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Sí. Vergonya que un poema d'estar per casa ,com el meu, hagi rebut els teus comentaris.
I més després de llegir l'obra d'art celestial que és el teu.
Gràcies.

Una forta encaixada de JOANPG.

Amb pocs mots i ben escollits-això sí que te mèrit!-, fas una descripció precisa i preciosa del cicle diari solar. La tendresa i precisió ultrapassa allò comù i acabes confegint una obra esplèndidament bella i redona.
¡Enhorabona!

Em sent molt afortunat perquè una poetessa de la teua vàlua haja fet algún elogi d'un meu poema. Moltes gràcies i procuraré seguir les teues passeres.

Ah!, no se com de prop vius del mar, però si el veus a diari, no saps quant d'afortuanda eres!; dona-li records.

pepferrer3@gmail.com

El teu racó es una caixa de sorpreses, un regal per a qui te la fortuna de descobrir la bellesa que hi amaga rere cada títol, rere cada pinzellada.

Una abraçada

Thaïs

L'au fènix és la metàfora. Fins i tot de les cendres en neixen formes noves. És l'encís de la vida que cal percebre en el més pregon si no es vol embogir cercant aquest sentit per la raó al qual no pertany. Només la poesia hi arriba. Albira un dia nou, sempre el contempla la vida.
Una sensibilitat poc comuna que només pot eixir d'un esperit pur i una ànima madura.

Felicitats! Una forta abraçada

Joanalvol

Després d'uns dies desconnecta he entrat ipasso pel teu raconet, a veure els regals: aquesta vegada trobo tot un quadre de capvespre que enamora!

Un parell d' abraçades!!

Digues-me, Unaquimera, què se sent després d'escriure un poema com aquest?
Com aquest i com tots els que ens regales.
No, no m'ho diguis, perquè deuen ser sensacions tan agradables que la meva enveja literària se'm faria insuportable.

Bromes a part, bellíssima posta de sol sense cap referència a les tristeses de l'ocàs, sinó plena de vibracions positives, tot esperant el retorn ple encís de l'alba.

Gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada,

Joan

Has subratllat el contrast diari del sol i l'horitzo amb metàfores, has personificat amb imaginació poètica la lluita pel poder de tots dos.
He tardat en passar per que era fora, però veig que t'han comentat molts. El poema es mereix els comentaris i la nota. Molt conceptual!
A reveure, SB.

Poesia de gran bellesa, que m'ha portat a rellegir-la per comprendre'n bé el significat.
Descrius amb gran imaginació i riquesa de mots el que cada dia podem observar, però mai hagués pensat que pogués traduir-se amb aquestes comparacions tan sublims.
Cada cop que et llegeix-ho amb sorprens més.

Una forta abraçada embolcallada d'ambre daurat

encisadores estrofes que metafòriques ens mostren un espectacle a vegades d'encantadora bellesa natural, tonalitats rogenques que recorden el color de una sang diluïda per la claror en decadència del sol i que tan bé has encadenat utilitzant amb encert el sacrifici del anyell. Preciós final amb el retorn de ‘alba.
Gracies per reglar-nos poemes tan bonics, gracies per llegir-me, i moltes gracies per comentar-me

J. Lluís

aquesta imatge quasi metafísica que ens brindes a través d'un poema que ens permet interioritzar aquests instants màgics que tan bé descrius. M'ha semblat també d'un estil diferent al que ens tens acostumats, però en tot cas tant genial com el que t'he llegit fins ara.
He estat uns dies una mica desconnecta però només entrar he volgut passar pel teu raconet i veure quin regal ens havies ofert aquesta vegada. No he quedat doncs gens decebuda.
Una abraçada

wau!!!
unes imatges impactants
un encís les teves magestuoses paraules

salut
un plaer conèixer-te

júliap

És un plaer rebre els teus comentaris i els teus poemes. Aquest m'agrada per les seves imatges.

Una abraçada, que veig que en reparteixes sempre.

R. V.

Té molt d'encís aquest sol sobre l'horitzó, passetjant sobre un tapís celest que en poc temps es tornarà ambre i daurat.
Després morirà, per tornar a l'alba.

Una llepadeta plena d'encís!

Un autèntic encís. L'embruix d'un moment, d'una percepció, d'una impressió que dóna peu a l'obra, a la creació poètica. Com sempre, poemes dinàmics, àgils. I, en aquest cas com en tants altres dels que ens brindes, un poema positivista, agradable no només de llegir, sinó també d'interioritzar.

No et negaré que m'ha descol·locat una mica, en primera lectura, la forma dels versos. Vull dir la irregularitat. No és que es llegeixi malament, és simplement que els versos no tenen la mateixa extensió i el ritme de lectura que jo donava al poema no acabava d'encaixar amb el que tu havies donat al text. L'he rellegit amb calma i he trobat el ritme, un ritme propi de lectura però ajustat a l'estructura que havies marcat. I en aquesta segona lectura he percebut, amb tota la intensitat que he estat capaç d'absorvir, el missatge plàcid i bellíssim, el paisatge fogós de terra i cel que descrius.

Enhorabona i gràcies per aquests poemes!!!

Jo també t'envio una abraçada ben forta!!!

Salut i lletres,

V.

És fresc, sincer, gens carregós. Gràcies pels teus comentaris, venint de l'autora més valorada m'omple de satisfacció (no és ironia reial eh? Sinó real.)

Una abraçada per emular-te almenys en una cosa, Xavier

Arrib al poema, que fa dos dies escassos que es troba publicat, i ja em trob 11 comentaris (!), cadascun dels quals més merescut. I què hi podria afegir, jo? Gairebé no sé què dir, per no semblar reiteratiu. Tan sols que aquest poema m'estimula a publicar-ne un que dec guardar per algun calaix, també sobre l'encís del sol en l'horitzó.
Admirable quimera poètica, embruixat per la bella disposició de les paraules, i per la imatge enlluernadora que ofereixen en el seu conjunt, t'envio una abraçada amb l'escalfor del sol del teu lirisme inimitable.

L'alba encisa -diria jo- perque, com obra d'art que és, resulta maravellosa i gratuita. Per aquesta darrera raó alguns no la valoran com cal.
També perque suposa una nova oportunitat.
Endavant, dia a dia!
Valentí Valent

Una brillant -en tots els sentits- descripció del moviment solar, el fals moviment que en realitat ens fa percebre el del terra que trepitgem. El recorregut del sol per la volta del cel, una volta i una altra... marcada per la caducitat i, tanmateix, abocada inexorablement al retorn.
La contraposició entre les fortes imatges "abrusadores" i "colèriques" del sol resplendent ens van menant, sense quasi adonar-nos, a l'aquietadora i subjugadora imatge de l'alba, el seu encís.
Crec que el poema va al concurs de poemes il·lustrats, i en si mateix, en la figura que tracen els versos sobre la pantalla, ja tenim un bell dibuix. I si un tanca els ulls, comprova que un bany de llum li ha encés petites flames al seu interior.
Una abraçada,
franz

i fes-la teva, amb l'alquímia de la metàfora. Pentina-la com si la llum vivís en cada vers escrit. Pentina-la i cerca el sol que neix cada dia en una nova alba perenne.

Pentina la paraula i sabràs que l'horitzó apareix en la seva clenxa.

Una abraçada, olímpica. d.

Me sembla que per tenir caducitat és més cara aquesta bellesa i té més valor la seva tornada, després d'unes hores fosques.
M'agrada el contrast, l'has resaltat molt bé.

Els teus poemes, un gran encís. Aquest darrer molt musical, amb versos curts. Tot un cant al goig de la Vida.
Sort al concurs!

Una forta abraçada!

FRANCESC

Hi ha força. Hi ha bravura. Ho sento.

El sol és un fènix vençut cada dia.
El sol és invencible ¡ insubmís.
Sempre retorna a l'alba següent.

i original per la temàtica i el tractament.
Bon lèxic.
No és una "efímera cavalcada"

Nomes li haura faltat una menció al carro de Helios i al seu fill(?) Faetó.
Felicitats,
T. Cargol

reotrnar nooooo, volia dir retornar! ufs

que té encís el joc de la geometria que fa contrastar el sol amb l'horitzó!
Boniques metàfores, m'agrada la del genet sobre el corser!
Sort per a cada dia, que mai no deixi de reotrnar l'alba!