Un mite, un remei i un antídot

Un relat de: cabrera

Estic esperant a que caiguis, ja m'ho deia el meu avi: Quan el burro és a terra és quan se li donen els pals, nen!
No vaig al gimnàs ni em cuido gens en la meva alimentació, tampoc no puc pas sentir-me atractiu ni molt afortunat tot i que no passo gana ni fred, només sóc simplement un supervivent. Em sento però, prou fort i estic sempre protegit darrera d'unes trinxeres imaginàries, esperant a que estiguis més a l'abast i facis alguna incursió més interessant. Les teves victòries et fan sentir superior, però no em coneixes i no saps del què sóc capaç. Tu creus que és millor vagar oculta al meu voltant però mai et mostres plenament, només sé que rondes al costat de la meva vida quan la sang s'accelera i algunes cèl·lules ploren. Deixa ja d'amagar-te i lluita! Podria ser que em guanyessis les primeres batalles, però també sé que la guerra la tens perduda i tu ho intueixes, la qual cosa explicaria el perquè de les teves pors o simplement la poca eficàcia dels teus avisos sumat a la deficiència del teu suposat poder "maligne". Comets un greu error:vols atacar a la ment i a la consciència però t'equivoques de camí. No et diré- està clar- quin seria el flanc més vulnerable per aconseguir els teus propòsits, aleshores ja no faria cas a les sàvies paraules de l'avi. Només et donaré una pista: M'agraden els herois mitològics i el meu ídol és en Belorofonte.



Comentaris

  • Ja torno a ser aquí... vestida de Festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • El bè i...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-01-2009 | Valoració: 10

    ...el mal estan a dins nostre i la nostra lluita és constant. Som animals racionals, diuen, però quan de racional tenim? Depen de cadascú. La línia és tan fina que qualsevol moment podem caure, per això no està malament tenir com tu dius, un remei i un antídot.

    Una abraçada-

  • Mites i realitats[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Vinc a recollir el deliciós guant que m'has llençat, cavaller relataire... i a signar la treva de pau: no sóc partidària ni d'amagar-me, ni de lluitar! Per això em mostro, aviso, ... i evidentment, de tant en tan m'equivoco!
    Ja m'està bé que pensis que tinc la guerra perduda: que tu ho pensis, no vol dir que així hagi de ser, i mentre succeeixi el que hagi de succeir, ens estalviarem ferides!
    Algunes couen mooolt: com les picades de mosquit, per exemple... i si no t'ho creus, pregunta-li al Pegaso, que ara és a dalt i ho veu tot!

    Abriga't bé, que a les trinxeres fa fred!
    I no temis res del meu costat, que jo no sóc l'enemic, en realitat! No et creguis mai tot el que sents...
    I no deixis que li donin pals, al ruc: crida a la Protectora si convé!

    T'envio una abraçada blanca , com de neu tot just caiguda, llençol on desxifrar mites i escriure desitjos,
    Unaquimera

  • curiòs[Ofensiu]
    llacuna | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Què bo això de tenir un avi que que ens aconselli que ens protegim.
    I què bo conèixer tant bé a l'altre i la seva incapacitat tard o d'hora de fer-nos mal.
    Així si que es va bé pel món!

  • Vagant per la terra tota l'eternitat[Ofensiu]
    angie | 10-01-2009

    En Belerofonte no era el que va voler lluitar amb les Amazones, i en guanyar-les anà a l'Olimp damunt el llom de Pegaso???
    Molt bo el teu relat!!!. Hi ha un fons romàntic interessant. Pot anar adreçat fins i tot a una malaltia (és una interpretació).
    I sobre un punt de la bio, tens tota la raó, podem volar!!!!!!!!!!!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de cabrera

cabrera

26 Relats

46 Comentaris

28664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.
Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es