PREVERBIS ( amb instruccions d'ús )

Què bons!
Els teus intents han donat bons fruits, i has aconseguit. uns preverbis molt reixits, Montserrat!

Agraeixo el teu interés i la teva aportació, i t'envio una abraçada boníssima,
Uq

t'envio un parell d'intents de preverbis:
-Per Nadal, sant apere canta.
-Músic pagat,al seu corral.

En principi m'agraden tots els jocs de paraules, però he de confessar que de les instruccions no he entès quasi res. En canvi els exemples m'han resultat clarificadors. Em comprometo a enviar-te'n alguns així que disposi d'una estona lliure.

M'hi apunto! No recordo haver sentit parlar mai dels preverbis (ni tan sols sé si existien o te'ls has inventat tu, que n'ets ben capaç). Però em sembla un exercici força engrescador i original, un exercici d'enginy i de minuciositat lingüística. Està força ben trobat.
He de confessar que m'he saltat les instruccions, mea culpa, perquè m'han semblat massa difícils. Jo sóc més d'exemples i així ho entenc a la primera. La teoria em fa suar. De totes maneres, reconec el mèrit de les instruccions que tenen tanta gràcia com els preverbis en si (bueno... sí, he llegit la primera). Unaqui, què és el que no has fet en qüestions literàries? Què et falta per fer?
Ja m'ho diràs si és que ho descobreixes.
A veure si saps qui val molt, nena?

made in Uq

com sempre sorprens i no deceps als teus admiradors, com jo
una abraçada gran
joande

Moltes gràcies per les teves paraules, és més que un plaer que et llegeixin. I encara més que et comentin! són vitamines per continuar escrivint i compartint.

M'han agradat molt els preverbis, ben bé que en aquest estpai hi ha moltes coses per aprendre. De moment no m'atreveixo a fer-ne cap, però m'apuntaré la lliçó.

continuaré investigant incansablement

Fins aviat!

no porto barret. Si en portès m'el treuria.

( i quina enveja em fàs reDéu !!! )

Perdó ara al llegir de el comentari veig que he escrit "AMB varen fer...." en lloc de "EM varen fer...." coses del coeficient
J. Lluís

i em refereixo al primer quinquenni del mil nou-cents cinquanta, amb varen fer una prova d'aquelles per veure si era gaire ruc, va donar que era unes 180 vegades més ruc del compte, per tant no sé si he entès rés del que ens expliques però ho he intentat i m'ha quedat així:
Qui tingui botiga que l'atengui i si no que la hi vengui
Qui te mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu.
Prevervi: Qui te botiga es fa pobre i no s'ho creu
Et copio i t'envio una abraçada de primers d'any.

J.Lluis

"A qui li pique
bony i forat"

- Els dos proverbis, els coneixes.

'A qui poc gasta
pobre l'usurer'

Format amb 'A qui poc gasta,poc li basta' + 'Fam de diners, torna pobre l'usurer'

Un poc/mica eixalebrats...prrò...

Salut i rebolica!

... amb aquest exercici que tant intel.ligentment ens proposes has fet que rebusqui a la meva biblioteca un llibre estimat que fa un recull de les dites i refranys eivissencs d'en Enrique Fajarnes Cardona i en he destecat alguns que te faig arribar per futures creacions:

Tenir dos amors és cosa de senyors.

Bram d'ase no puja al cel, i si hi puja no fa rel.

Badall no ment: o té son o té talent, o enyora qui està absent, o avorreix qui està present.

Qui va de casar miri abans lo que fa.

Casa feta amb furt, durarà temps curt.

Qui et dóna alguna cosa, entre es seus et posa.

Val més creure que anar-la a buscar.

Dona niga, donar-li corda fins que siga.

Val més errar primerenc que encertar tardà.

Escudella de muller, una va i l'altre ve; escudella de filla, no fa via; escudella de nora, mai arriba d'hora.

En s'estiu tota cuca viu.

A tu t'ho dic, ma filla; entén-ho tu, ma nora.

Val més un gust que cent taronges.

Infant de filla, berenar i cadira; infant de nora, berenar i porta enfora.

Més té un ric quan empobreix que un pobre quan enriqueix.

Tramuntana no té abric i home pobre no té amic.

Qui té mal vesí té mal vespre i mal matí.

Qui molt xerra molt erra.

Estic uns dies de vacances i ara puc dedicar més temps a llegir-te i comentar-te i com sempre és un plaer.

Una abraçada vitenca

leonardo

Tenen una dificultat específica els preverbis, trobar-ne de nous no és, és fer-ne amb sentit nou.
Els vaig llegir amb poc temps per meditar. Ara que tinc el moment no trobo missatges diferents, la tradició me condiciona.
Tu te'n lliberes i crees, és la teva potestat.
m

Ho provaré jo també, per què no sigui dit que no ho he intentat:
Animal que no conegues, no li miris el dentat.
(Si no coneixes, no intentes abusar de la confiança)
=
Al cavall regalat, no li miris el dentat.
+
Animal que no conegues, no li entris pel darrere.
Ja tens la meva contribució, m'ha resultat una proposta molt divertida i amb moltes possibilitats!
Ànims!

La primera vegada que els vaig llegir em van semblar fàcil de fer, vaig provar de fer-ne i vaig veure que no ho era... Nant provant, no em vaig sortir... Avui se m'ha fet la llum!
Què et semblen?

= Al Nadal, bona cara!

= Al mal temps, cada ovella al seu corral.

Crec que els he fet com toca a partir de:
- Pel Nadal, cada ovella al seu corral
+
-Al mal temps, bona cara!

Ara pot passar que li agafi el gust... seràs tu la causa, per ensenyar-los!
Una pinzellada carinyosa d'una esforçada col.laboradora que se sent satisfeta amb la feina feta!

... estem ací per llegir, aprendre uns dels altres i fer amistat.

Doncs he vist a la bio q hi ha lletres de cançons que hem sonen, n'he reconegut algunes, d'altres no... i crec q tenim gustos semblants. Per exemple... Obrint pas, Chambao, Els pets, Rosana... i la de "Gracias a la vida..." me sona però no recorde ara qui la cantava, sé que s'han fet moltes versions... aixx quin cabet el meu...

Ale, jo et desitge molts petons catalans jejee :P

Amira

Gràcies a que et vares perdre en els viaranys de les lectures casuals i vas deixar-me un comentari al meu escrit, t'he llegit. M'he quedat perplexa i admirat de la brillant intel·ligència dels teus relats.
Cada dia em sap mes greu de no disposar de mes temps per llegir i llegir relats dels que, com un doll magnífic, brollen a casa nostra.
Ara ja estàs entre els meus preferits.
Jordi de Gènia

Intentaré això dels preverbis, és nou per a mi... gràcies i continua escrivint ^^

PD: tenim gustos musicals semblants jaja :P

Besets desde València

Amira

Et volia sorprendre amb els deures ben fets, però ahir vaig acabar amb el cap espès de tant intentar-ho i els resultats no són gaire bons, ja ho tornaré a fer, m'agraden els reptes.
Està clar que no n'hi ha prou amb entendre el procediment, cal donar-li un sentit al PREVERBI, cal que sigui original i divertit, llegint els teus sembla fàcil perquè tots ells estan molt ben aconseguits, és una gran MESTRA en tots els estils literaris, però el teu mèrit no està en el domini de la tècnica, si no en saber expressat emocions i sensibilitat sense perdre la forma,
Cada cop poses el llistó més alt Maite, espero poder seguir-te !

Aquí una petita mostra dels meus intents, dedicats a tu Maite,

"Qui sembra, té bon abric "
"Qui té bon@ amic@, recull"

Una càlida abraçada,
Núria

el que més premie jo és ser original. Preverbis eh? Doncs prendré nota...

Besets,

Amira

Noia, ets genial. No sé a què et dediques normalment, però estic segura que més d'hora que tard se'n sentirà a parlar de tu... Així ho espero i així m'agradaria.
Petons.

Que n'arribes a ser de creativa! Bé, com a deixeble humil de la teva imaginació tan efervescent, aquí van alguns Preverbis. He seguit bé els teus savis consells? Segurament em podria lluir més, però..., de moment, ho deixo així.

Preverbis:

1.- Vell amb amor, ni una hora bona.

2.- Tard o d'hora, es perd un pa.

3.- Filles per casar, platillo amb mosques.

4.- Valen més arengues amb amor, que menjar de cavaller.

5.- El diner que tu no et sabràs guardar, el diable s'ho emporta.

Font:

1.- Vell amb amor, hivern en flor. + Entre sogra i nora, ni una hora bona.

2.- Tard o d'hora, sopar a casa. + Cada fornada es perd un pa.

3.- Filles per casar, mal bestiar de guardar. + Viuda amb canalla, platillo amb mosques.

4.- Valen més arengues amb amor, que pollastre amb dolor. + Vaca i corder, menjar de cavaller.

5.- El diner que tu no et sabràs guardar, menys te'l guardarà un altre. + El mal guanyat, el diable s'ho emporta.

Meta, meta, cine dins el cine. Excel.lent i divertit exercici, que voleia amunt i avall. Això sí, he de reconèixer que acabat relligat amb mi mateix i he perdut dos neurones. Però ho val.
Unaquimera, vieg que vas pujant coses. Espero alguna poesia aviat!!!

Bona pensada els preverbis d'humor, menys mal que has afegit instruccions, però al darrer punt on dius que la gallina vella fa bon caldo, jo afegiria "un +sense plomes". Jajaja, gràciesUq, una abraçada de canto.

amb moltes coses. Jo he trobat a faltar les instruccions amb altres idiomes.

Quan no puc entendre unes instruccions o part d'elles, sempre prenc recurs de mirar en altres llengües (suomi, quetxua, tagal, letò... etc.) i la majoria de les vegades acabo seguint el idioma més universal de tots: el dels dibuixets.
Es broma, però podria ser una bona opció per fer entendre un "joc" que m'has fet reviure, doncs quan era petit ja fèiem combinacions amb dites i frases extretes de qualsevol pàgina de qualsevol llibre amb altres frases d'altres pàgines o d'altres llibres. Un joc que a voltes ens feia riure molt. Ignorava que tenien el nom de Preverbis.

El millor de tot: Els exemples que has posat, que son com els dibuixets dels catàlegs d'instruccions.

Mol be Maite.

R.B.

em pensava que ja et costaria de sorprendre'm però veig que no, que cada cop que entro al teu racó em trobo, com en aquest cas, amb un exercici d¡imaginació que superar l'anterior. He gaudit molt d'aquest compost de proverbis que acaben sent preverbis. De debó que ho he provat, tant bon punt et llegia, però tens raó, és més difícil del que aparentment semblaria. Com deia abans, un desplegament d'imaginació i una magnífica habilitat per jugar amb les paraules.
Una abraçada

Quan llegeixo el manual d'instruccions de qualsevol aparell, sempre, sempre, m'agafa complexe. Sóc un negat per entendre res a la primera... ni a la segona!
Que... a què ve tot això? Doncs senzillament que he acabat gaudint llegint directament els preverbis... i ja trobaré qui m'ho expliqui.
Abaixant la veu et diré que he intentat de fer-ne i no ho he aconseguit. No ho diguis a ningú.
Una abraçada preverbial proverbial!
- Joan -

de l'humor és un sentit que no et falta, queda evident després de les instruccions d'ús dels preverbis, que no coneixia.
Tots són bons. I reals. No he pogut triar un sol.
La proposta és provocadora, et tornaré a escriuré si se m'acuden.
Una pinzellada somrient.

Tinc poca memòria pels refranys i proverbis, i per això me'n vaig comprar un llibre ja fa temps. Ara mateix no el tinc a mà, però així que pugui obriré pagines aleatòriament i miraré quines combinacions o preverbis emsurten! Poden sortir combinats d'allò més originals!

Una curiositat: hi ha un refrany o proverbi que està representat en dos preverbis (la primera part del refran en un i la segona en l'altre). Em refereixo a De desagraïts, l'infern n'és ple. Casualitat o té alguna explicació?

Per cert, he somrigut molt amb les instruccions. Saps què m'han recordat? No sé si existeixen, ja, però hi havia uns llibres de relats per a infants en què hi havia diversos finals. Per exemple, llegies la pàgina 5 i al final et deia: passa a la pàgina 12 o a la 23, i així successivament. Eren molt divertits, perquè hi havia unes quantes possibilitats!

Gràcies per tots els teus comentaris, Maite!!!

Una abraçada ben forta!

V

Valoro els preverbis, a més de tot el que dius i molt bé dius, com un treball de sintesi per transmetre un missatge, en poques paraules, sobre un fet repetitu o constant.
Del teu recull i t'animo a fer una nova entrega, m'agraden i sento pessigolles per dos: el 3 i el 10.
Enhorabona !

T'anava a comentar un altre relat i m'he trobat amb aquests preverbis. Com sempre, ets genial. Et paso dos preverbis:

1. Qui aigua detura, no passa la mar.
2. Qui compte, o és molt pobre o és molt ric.

Informació addicional:
1. Qui aigua detura, oli mesura. + Qui no s'arrisca, no passa la mar.
2. Qui compte, s'erra. + Qui per tot dia fa bonic, o és molt pobre o és molt ric.

Shaudin

Aquets poema amb supera.De totes maneres ets l'ostia de creativa.

qui te duros, el gat pentina.

qui s'aborreix, fuma puros.

Felicitats per l'exercici, en podriem proposar un repte al fòrum, no et sembla?

Una abraçada.

Ferran

Veig que aquesta vegada t'has superat. Quan he començat a llegir, pensava que no entendria res, per cert no sabia que era un prevervi; primer he al·lucinat una mica si, desprès hi he anat descobrint l'entrellat i la gracia. Quina feinada!! Tot el que no se't acudeixi a tu...
Et felicito per l'invent tan sorprenent amb que ens obsequies.

Una forta abraçada

pels quatre costats: N, S, E, O. Definició simplíssima: nord, sud, est i oest.
Un treball literari el teu, Maite, presentat amb un humor molt fi i desenvolupat amb una mestria increïble.
Deu preverbis= deuquimeres.
Tot intentant cloure la meva boca que m'ha quedat àmpliament oberta t'envio una abraçada proverbial.
Mercè

PS. Amb tanta salut literària creus que et cal un àngel protector? Jo només te'l recomanaria si algun dia deixes de ser "L'escollida", la qual cosa espero que no arribi mai. Petonets!

He passat una bona estona llegint els teus preverbis. Gairebé són més bons que els que ens especifiques a la informació addicional...

Aquesta idea tan bona podria convertir-se en una excel.lent activitat didàctica per a treballar a les aules. Els alumnes aprendrien màximes populars alhora que podrien practicar l´expressió oral i escrita, i tot això, d´una manera divertida.

Parlant d´una altra cosa, t´has adonat que ja vaig fent pràctiques...? Aviat faré la prova definitiva, ja veurem com anirà...


Rep una cordial abraçada,

Pilar

Tant ingeniosa com sempre! Genial!
He estat uns dies una mica enfeinada, però anava escrivint encara que no publiqués.

Cendra de flor

Novament m'has sorprès gratament. Aquests preverbis amb què ens has obsequiat sobrepassen qualsevol expectativa dels lectors/es d'RC.

Suposo que el meu model ha estat: A/B.2>P+I+C

M'han agradat els següents preverbis:
·L'ull de l'amo se les pensa totes. És cert, no?
·D'on no hi ha, vola. Aquest l'hauria d'aplicar tant a la meva vida personal com laboral, potser viviuria més tranquil·la.

Felicitats per aquests preverbis!

Núria

PS: Intentaré fer-ne.

Molt ingeniosos els prevervis -no coneixia la seva existència, no els oblidaré amb facilitat ara- que inciten a fer més o a demanar-te més.

Endavant... amb tot!

Fantàstic relat sobre com juguem amb les paraules. La construcció d'una frase és més que una munió de fonemes i morfemes units, són la conseqüència d'una "fòrmula" físicoquímica, entre la imaginació i el lèxic, entre el coneixement i la vanalitat. No sé noia, que m'ha agradat molt, que s'agraeix quelcom diferent, fresc i amb un toc d'humor.
Petons i gràcies per les teves visites!!!

angie

L'he començat a llegir i saps? M'ha recordat els papers que porten els medicaments, juas!
La veritat és que el medicament aquet m'ha fet passar-m'ho bé, gràcies!
El dels joves amb els calaixos eixuts, què REAL!

Estic intentant encara donar-li forma al que vaig començar quan vaig els teus nanos, pro..... no sé què sortirà de tot plegat.....
Una llepadeta somiadora per a tu!

Aquesta ha estat la meva opció, el principi m'ha costat una mica entendre la dinàmica però poc a poc he anat seguint els passos.

Molt curiós.

Doncs sí, es poden fer un munt de combinacions, de fet jo les faig de tant en tant per manca de memòria, que malament no?
Tu com sempre àgil e enginyosa demostres saber-ne molt de jugar amb les frases i et surten amb sentit, es clar.
Temps o no temps, jo penso que s´ha de tenir les eines per a poder-ho fer, i després amb més o menys temps s´aplica.
Jocs de paraules

Un petó donat és molt preuat, així que aquí va........

M'has sorpres, hehe!
No coneixia els preverbs, em penso que no és tan facil fer-los i em sorprenen les possibilitats que hi ha.
No sé si jo puc fer, si em surt algun te l'enviaré i tu animat a publicar més.
Sort amb els verbs i els preverbs!

M'encanten aquests preverbis. Un joc on un aparent xoc de parts provoca una relectura de les dites populars -que usualment tractem acríticament, dit sigui de pas-. Ens proposes un simple divertimento? Bé, cal estar atent! Fusiona que fusionaràs, alguna veritat obtindràs!
Per exemple, verbi gratia, "De porc i de senyor, aprèn l'aprenent." resulta una fusió pura de temperament i experiència, els dos vessants del caràcter, del tremp que sobre la qualitat intrínseca del material original va modelant l'impacte del temps.
També m'encanta això de volar a partir de la lleugeresa del qui no té res, la lleugeresa de l'esperit mateixa. O la poètica gallineta que potser fa catúfols o... potser l'encerta somiant en les seves truites.

Una abraçada,
franz