M'agués agradat

...que vaig trobar a faltar tots els que no hi vau ser.

Una abraçada per a vosaltres,

Carme

No se t'ha de perdonar res, tontaina!. No era la conversa que estava passada de voltes, és que ets encantadorament així, jajajaja!. Et juro que les trobades amb Cabús (que no cava... merci fost!) a la taula no tenen desperdici.

I sí, la trobada guuuay!. Carme, tinc els peus destrossats... des de que vas marxar em sembla que els meus peus van agafar el relleu dels teus i ja no van parar fins... quin coi d'hora era???. No sé, no recordo... però et juro que el sopar va baixar... i tant!

petons a tots els plepes d'ahir i a tots els que no hi van ser (molts).

angie

per ser a prop dels amics, per donar-vos les mans quan toca, en definitiva, per estimar-vos, per ser bons amics, que no és tan fàcil...

petons!

quan l'ànima
de gràcia,
en carreró estret,
acaronà personatges
i ànimes
desconegudes
-i germanes-
el carnestoltes
ballava i voltava
al ritme de sonets
impronunciats
imaginats
entre gotes d'alcohol
i parets vermell-blanc
converses
interceptades
paraules
esgarrapades
ulls que observen
d'es d'avui,
res serà igual
en el carreró fosc.

atram

Ja hi ha una edad, que les dones ens fem transparents... ja hi he arribat.
Un petó

Bon dia maca, m'hauria agradat prou, poder-vos veure i poder conèixer a tothom dels assistents, però el cert és que jo visc a uns 50 kms. de Barcelona i no podia venir però vindria si ho tornéssiu a repetir dins del triangle geogràfic format per Igualada, Martorell i Manresa...