en una cadira

Un relat de: sucdetaronja

Passa la nit en una cadira.
Sola, amb la mirada perduda.
Buscant en la finestra
un racó per poder escapar,
de la seua vida,
de tot.
Passa la nit en una cadira.

Passa la nit en una cadira.
No veu,
no escolta,
no sent.
Està, però no està.
I les hores no s'aturen.
Passa la nit en una cadira.

Passa la nit en una cadira.
I sols les llàgrimes omplin l'habitació,
i sols es sent el seu cor bategar.
Inventa escenes buides de tristor,
plenes de felicitat.
Sols al seu cap.
Passa la nit en una cadira.

Passa la nit en una cadira.
I surt el sol,
però poc importa.
Un dia més que l'anirà assassinant.
Un dia més per plenar
de llàgrimes en la seua vida buida.
Passa la nit en una cadira.

Comentaris

  • Roget | 14-04-2007 | Valoració: 9

    Dies de plutja i grissor...

    A cops tots hem de seure en una cadira, però recorda aixecar-te!

  • no ho sé...[Ofensiu]
    anna | 13-04-2007 | Valoració: 9


    ... però m'hi he sentit identificada, no amb aquesta imatge pessimista de la vida, però si per paranoies muntades nit rere nit.

    Simple i intens, m'agrada.

    Cuida't!