Sortiré al carrer...

Un relat de: El follet de la son

Sortiré al carrer de matinada
empenyent la llum d'un Sol mandrós,
i veuré com retorna la vida
dels que no creuen en l'alegria.
Sortiré amb el pas llarg, ferm i recte
i amb somriures per cada racó,
els ulls vius, les imatges presents,
i del jorn la feina al cap dels dits.

Sortiré al carrer de matinada
amb la mirada tan plena i alta
que l'únic que no tindrà importància
serà el meu propi pas.

Sortiré al carrer de matinada
i volaran, voltant-me, els ocells.
No serà un pas de fang i de pols,
el meu, sinó més alt,
i els núvols em seran l'oceà
del temps que us mira.
Si.
Sortiré al carrer de matinada
i bategaran, fecunds, els arbres,
i floriran les liles,
i les fulles cremaran molt més
aquesta llum de tardor,
i l'hivern vindrà bufant la mort
perquè d'ella no en resti cap rastre.
Sigueu, just després, feliços, ans
cada jorn seré el vostre vent guia.

Sortiré al carrer,
i serà de matinada...

Comentaris

  • Carai![Ofensiu]
    Clar de lluna | 27-02-2008 | Valoració: 10

    Un plaer haver-te trobat! Ho he fet llegint el teu últim relat, però et comento en aquest que m'ha captivat!

    Una abraçada!

  • és salvatge[Ofensiu]
    gypsy | 17-11-2007 | Valoració: 10

    molt brutal i directe.
    Absolutament èpic, heroic, això que ara no s'estila i a mi em sedueix enormement.
    Un plaer veritable, s'ha de llegir dos o tres cops i mastegant els mots per copsar-ne tots els matisos o almenys intentar-ho.

    Chapeau, m'he quedat astorada!
    quina bellesa empresonada en paper.

  • Ritme[Ofensiu]
    anna | 16-11-2007


    De fet, en un principi no volia comentar-te cap escrit perquè no tinc gaire temps, però t'he de dir que l'optimisme amb el que omples el poema seguint el ritme d'una cosa tant banal com les passes d'algú simplifica el repte de ser feliç.

    Ara bé, era més aviat per contestar la teva crítica sobre el meu relat Vull una cosa..., no sé si te'n recordaràs.
    Llegint el que has escrit se m'anava dibuixant un somriure la veritat, ja que l'escrit no és autobiogràfic ni de bon tros, i el personatge està inventat (inspirat en alguns aspectes sobre una persona que vaig conéixer fa temps), però la totalitat del text és purament fictici, i és justament això el que m'ha agradat, que et produís l'efecte que has tingut i sobre el que has criticat com és natural el suposat punt negatiu d'autobiografia.
    En el que estic plenament d'acord amb tu, per això, és sobre la total falta de mèrit que suposa escriure sobre una experiència trista i filtar-hi el pessismisme, de fet és la tasca més fàcil que pot enfocar un escrit, però les ganes hi eren.

    Realment t'agraeixo el teu comentari, m'ha reconfortat que algú critiqués justament aquell escrit, ho esperava desde feia temps.

    Una abraçada

  • Donç va surt[Ofensiu]
    Melcior | 04-11-2007 | Valoració: 10

    surt al carrer de matinada , amb aquesta energia i aquest poder .
    Endavant!

  • Passes i alegria[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-11-2007

    Sembla que les passes de ningú no tinguin importància per la societat robòtica on caminem.
    Felicitats per l'alegria i per poder descriu-re-la.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de El follet de la son

El follet de la son

98 Relats

172 Comentaris

87113 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Tener el valor, sabiendo previamente que vas a ser derrotado, y salir a pelear: Eso es la literatura.

(R. Bolaño)
_____________________

Cada nit de deliris,
quan la foguera es fon,
reparteix pols de somnis
el follet de la son.

Si us puc ser útil per alguna cosa:
pradinyus@gmail.com