Cinc-cents mots i escaig - II

El primer paràgraf ens situa a l'escena on s'està esdevenint allò que tant inquieta a la protagonista. Quan es llegeix la frase: ‘donant cops de roc a un maletí metàl·lic no més gros que una closca de nou', no queda clar què és el que és més petit o igual que una closca de nou, suposo que el roc i no el maletí, al meu parer queda expressat d'una manera una mica estranya. Tampoc no em fa massa el pes la frase: ‘el programa de rentat havia estat la gota que havia fet saltar el seu mecanisme de plàstic.', m'ha semblat interpretar que vols fer un símil amb ‘la gota que vessa el vas' però, pel meu gust, queda una mica estranya la combinació entre la frase feta i el fet físic d'un mecanisme que ha saltat (és la meva opinió eh! :-)
D'altra banda no sé veure tampoc la importància de la frase ‘ la imatge va quedar moguda' perquè l'hagis posada sola, en un punt i apart, i fent- ne un paràgraf nou.
M'ha agradat molt la descripció que fas del carrer en el que estan succeint els fets. Trobo una mica reiteratiu l'ús de ‘s'havien assegurat'. Començaria la segona frase d'altra manera: ‘...s'havien assegurat de no ser descoberts per mirades inoportunes. Però a la noia se li havia acudit....'. És només una proposta.
Respecte el diàleg comentar que el que diu l'home de barba és una mica estrany, em refereixo al llenguatge que utilitza (ésser vivent, maniobres...). Veig però que ho has fet expressament, ja que la rèplica que li dóna l'altre noi és ben oportuna. En aquest sentit doncs, dir-te que ho trobo una eina interessant a l'hora d'escriure, és a dir, retratar a un personatge mitjançant no les tòpiques descripcions, sinó utilitzant un llenguatge propi i característic de la personalitat que li has volgut donar.
Respecte ‘carcamal', jo diria un altre insult com ‘gamarús', ja sé que no té la connotació de ‘vell' però és que no he trobat cap sinònim de vell en català i que es faci servir com a insult o com a pejoratiu.

La frase: ‘Des de dins del contenidor, la noia va poder sentir els sorolls inconfusibles que indicaven que el nen havia començat la recerca.' Penso que queda una mica ambigua. Està clar que el que està dins el contenidor és el nen, però jo hauria dit ‘ La noia va poder sentir els sorolls inconfusibles, (sortint) de dins del contenidor, que indicaven...'.
En aquest tros hi ha una certa repetició de la paraula ‘contenidor' que has resolt molt bé amb sinònims (cau de rates, llauna de plàstic), de totes maneres jo hauria dit: ‘i, acostant-se a la llauna de plàstic, va treure el nen tot estirant-lo per sota de les espatlles'.

M'ha agradat la successió de segons com a manera de relatar els fets que ocorren a continuació. Ho he trobat original, com si es tractés d'una pel·lícula a càmera lenta en la que els fets es precipiten. En aquest sentit, penso que el millor d'aquest seguit de relats és la multitud de recursos que tens i que, de manera subtil i molt destra, vas col·locant al llarg del relat. Enhorabona!.

I només per acabar, dir-te de nou, que no acabo d'entendre massa el motiu pel que poses unes oracions en paràgrafs propis i aïllades de la resta. Possiblement és alguna cosa que se m'escapa, però no volia deixar de dir-te que se'm fa una mica estranya. El que vull dir és que jo hauria fet un paràgraf final des de : ‘La foto havia quedat... ‘, fins a la ‘capsa abonyegada'.

Bufffaa encara no m'ho crec! Potser ni t'ho creus però fa anys et llegia. Em sonava moltíssim el nom d'EmmaThessaM i trobant els Cinc-cents mots i escaig m'he recordat de qui ets. Eres una de les meves autores preferides de petita quan et llegia a l'apartat de Joves escriptors al fòrum del 3xl.net. Quins records, m'enganxava durant hores amb tu i uns quants d'allà, no ereu gaires els que destacaveu, però fins i tot tinc un document on vaig enganxar alguns dels teus relats!

Veig que també l'has publicat aquí, no m'estranya, enganxa moltíssim.

Me'n alegro un pilot haver-te trobat per RC.

Una abraçada molt forta!

Anna

Jo pensava que cinc-cents mots i escaig no tindrien conexió (entre capitols, clar, no dins del capítol), però sí.
En fi, una altra sorpresa. Aquesta sèrie, que al primer capítol em va fascinar, em comença a enganxar. M'ha sorprés el to fantàstic que ha agafat, però m'ha agradat molt, alhora.
Algunes enginyositats narratives les he trobat d'allò més exòtiques (com lo de les miléssimes de segon), però eficients, i, en general, m'encanta com narres.
En fi, fins una altra.

Una abraçada.

Arbequina.

en aquesta cursa desbocada cap a on? Aquest és el mèrit més gran del teu relat: la intriga, la manca d'obvietat (per ara).
Però la línia principal de la narració es veu massa alterada per un lèxic i contruccions massa elaborades, distants per a una trama d'intriga i acció.

Potser l'has allargat massa amb les entregues, almenys en aquests dos que he llegit, l'excés de "farcit", tot i simpàtic i amè, li treu continuïtat.

Bé, em miro els altres, em pica la curiositat

fost

quin neguit, redeu... ara si que em entrat del tot en la historia, qui son els protas que hi ha dins el maletí... neguit, trepidant, contundent... es clar que hi ha frases massa contundents, com per exemple els cops de roc, entenc que tenen una funció irònica, reiterativa, i de donar un toc esperpèntic a tot plegat, però no sé, no m'acaba de quadrar... i per cert... dius que el nen és el carcamal? jo crec que aquest adjectiu s'adjudica a gent vella... però no estic segura.

Bé, que genial, que ara he de saber que hi ha al maletí i perquè l'agafa i que farà de les fotos??? preguntes sense resposta que ens obliguen a llegir el següent capítol.....

Ho torno a dir. M'agrada, aquesta saga.

LLIBRE

Ostres, EmmaThessaM! Que m'estàs enganxant a tope! Que jo, ara, hauria d'estar treballant, i no pas llegint els teus relats!

He, he...

Molt ben portat. M'està agradant. De veritat.

En el primer paràgraf ens situes en el nou marc escènic, fent una breu referència al que havies dibuixat en el capítol I. Correcte.

El mòbil fa de càmera. El mòbil fa la foto (moguda, cosa que ja ens diu o com està la noia -nerviosa- o que no es troba en una situació còmoda -mig amagada darrere la furgoneta--). I quan ens has enfocat els tres homes... pam! L'acció i la narració passa a la seva banda en forma de diàleg.

Ben trobat. Aconseguit.

Ara... això sí: el fragment o el paràgraf on t'ha lluït és el dels segons. Genial, noia! M'ha encantat.

Hi ha alguns aspectes formals que potser es podrien retocar o revisar. Detallets. Però en general m'ha enganxat i el trobo aconseguit.

Fins... ara mateix!

LLIBRE

M'he llegit totes les parts dels 500 mots i escaig i em resulta entretingut. Només un petit comentari, en aquest relat hi ha un moment que diu:

_ En aquest carrer no hi ha ni un sol "ésser vivent"_ li contestà el noi de pell albina de mala gana_ i si hi és, aviat deixaria de ser vivent_

crec que aquests 2 últims temps verbals no lliguen, millor seria: i si hi és, aviat deixarà de ser vivent_ o sinó: i si hi fos, aviat deixaria de ser vivent_

Una abraçada