Cinc-cents mots i escaig - II

Un relat de: EmmaThessaM

Es va amagar darrere de la furgoneta i, durant unes mil·lèsimes de segon, els vidres del vehicle van reflectir la seva silueta arrodonida, els seus cabells llargs recollits en una cua i els seus ulls verds. A l'altra banda del carrer, les tres siluetes sospitoses continuaven donant cops de roc a un maletí metàl·lic no més gros que una closca de nou: un nen ros que no aixecava més d'un metre d'alçada, un home amb una espessa barba blanca i un noi de pell blanca com la llet i músculs de gimnàs. La noia es va posar de puntetes i, per sobre del capó de la furgoneta, va prémer el botó vermell per fer-los una foto amb el mòbil que havia pres a una Clàudia en coma etílic. La seva càmera de fotos ja no servia ni per fer diapositives: el programa de rentat havia estat la gota que havia fet saltar el seu mecanisme de plàstic.

La imatge va quedar moguda.

El carrer, estret i poc transitat, estava completament desert. Les finestres dels pisos, estaven òrfenes de veïns xafarders. Les poques botigues que hi havia, tenien les persianes abaixades i encara faltava una hora ben bona perquè obrissin després de la pausa per dinar. Amagats darrere del contenidor de brossa que els servia d'escut, els tres individus s'havien assegurat de no ser descoberts per mirades inoportunes. Se n'havien assegurat fins que a la noia se li havia acudit la genial idea de fer drecera i passar per aquell carreró solitari veient que se li feia tard per dinar. Els budells li van tornar a roncar i un crit va tallar l'aire des de l'altra vorera.

_ Coi de roc! Això no serveix per res!_ la pedra va volar pel buit i va anar a espetegar contra el parabrises d'un cotxe que hi havia a pocs metres d'on s'amagava la noia.

_ Es pot saber per què fas aquestes coses tan poc apropiades?_ va preguntar l'home de la barba enfadat_. Vols que algun ésser vivent descobreixi les nostres maniobres?

_ En aquest carrer no hi ha ni un sol "ésser vivent"_ li contestà el noi de pell albina de mala gana_ i si hi és, aviat deixaria de ser vivent_ la noia es va arraulir darrere la furgoneta_. Tu, carcamal: fica't dins del contenidor i mira si hi ha alguna cosa que puguem fer servir.

_ Jo no em penso posar dins d'aquesta cosa fastigosa_ replicà el nen_. Si vols remenar merd... Aiii!

Sense deixar-lo acabar de parlar, el noi havia agafat el nen i l'havia llençat de cap al contenidor.

_ Jo no penso remenar les escombraries!

_ Calla d'una punyetera vegada mocós insolent: busca o tanco la tapa i et deixo aquí.

Des de dins del contenidor, la noia va poder sentir els sorolls inconfusibles que indicaven que el nen havia començat la recerca.

_ Jo crec que això serveix_ una clau anglesa rovellada va aparèixer per sobre del contenidor.

El noi va agafar la clau d'una revolada i va començar a picar contra el maletí que es resistia a ser obert, ignorant els crits del nen que maleïa perquè el tragués d'aquell cau de rates. L'home de la barba llançà una mirada de preocupació a les finestres que s'obrien sobre el seu cap i, acostant-se al contenidor, va treure el nen de la llauna de plàstic tot estirant-lo per sota de les espatlles. La noia es va tornar a posar de puntetes i va enquadrar la imatge a través de la pantalla del mòbil.

_ Aquest inútil al final aconseguirà que ens descobreixin_ murmurà el noi entre dents.

_ Jo crec que l'únic inútil aquí ets tu!_ cridà el nen tot prenent-li la clau anglesa de les mans i llençant-la pels aires, de dret al capó de la furgoneta a on hi havia la noia amb el mòbil a les mans.

Una dècima de segon més tard, començava a sonar l'alarma del vehicle. Dues dècimes de segon més tard, la càmera del mòbil era disparada en un acte reflex. Tres dècimes de segon i el nen assenyalava la noia amb el dit. Quatre i el noi feia un pas amenaçador cap a ella tot posant-se una mà sota l'americana. Cinc i s'obrien un parell de finestres dels blocs de pisos que els envoltaven. Sis i una veu des de les altures preguntava què passava. Set i l'home de la barba agafava el noi i el nen per les espatlles i els estirava cap als carrers de Ciutat Vella. Vuit i la noia sentia que el seu cor tornava a bategar. Nou i recuperava la respiració. Deu i tornava a la realitat després de veure passar tota la seva vida davant del seus ulls en un segon. La foto havia quedat moguda una altra vegada.

Amb pas tremolós, la noia va creuar el carrer i es va encaminar cap al contenidor.

Al terra, el maletí que no s'havia volgut obrir. En la distància, les sirenes de la policia que s'acostaven.

Sense parar-se a pensar-ho, va recollir la capsa abonyegada.

Comentaris

  • Taller Ronda 3, grup 3[Ofensiu]
    minerva | 09-04-2007

    El primer paràgraf ens situa a l'escena on s'està esdevenint allò que tant inquieta a la protagonista. Quan es llegeix la frase: ‘donant cops de roc a un maletí metàl·lic no més gros que una closca de nou', no queda clar què és el que és més petit o igual que una closca de nou, suposo que el roc i no el maletí, al meu parer queda expressat d'una manera una mica estranya. Tampoc no em fa massa el pes la frase: ‘el programa de rentat havia estat la gota que havia fet saltar el seu mecanisme de plàstic.', m'ha semblat interpretar que vols fer un símil amb ‘la gota que vessa el vas' però, pel meu gust, queda una mica estranya la combinació entre la frase feta i el fet físic d'un mecanisme que ha saltat (és la meva opinió eh! :-)
    D'altra banda no sé veure tampoc la importància de la frase ‘ la imatge va quedar moguda' perquè l'hagis posada sola, en un punt i apart, i fent- ne un paràgraf nou.
    M'ha agradat molt la descripció que fas del carrer en el que estan succeint els fets. Trobo una mica reiteratiu l'ús de ‘s'havien assegurat'. Començaria la segona frase d'altra manera: ‘...s'havien assegurat de no ser descoberts per mirades inoportunes. Però a la noia se li havia acudit....'. És només una proposta.
    Respecte el diàleg comentar que el que diu l'home de barba és una mica estrany, em refereixo al llenguatge que utilitza (ésser vivent, maniobres...). Veig però que ho has fet expressament, ja que la rèplica que li dóna l'altre noi és ben oportuna. En aquest sentit doncs, dir-te que ho trobo una eina interessant a l'hora d'escriure, és a dir, retratar a un personatge mitjançant no les tòpiques descripcions, sinó utilitzant un llenguatge propi i característic de la personalitat que li has volgut donar.
    Respecte ‘carcamal', jo diria un altre insult com ‘gamarús', ja sé que no té la connotació de ‘vell' però és que no he trobat cap sinònim de vell en català i que es faci servir com a insult o com a pejoratiu.

    La frase: ‘Des de dins del contenidor, la noia va poder sentir els sorolls inconfusibles que indicaven que el nen havia començat la recerca.' Penso que queda una mica ambigua. Està clar que el que està dins el contenidor és el nen, però jo hauria dit ‘ La noia va poder sentir els sorolls inconfusibles, (sortint) de dins del contenidor, que indicaven...'.
    En aquest tros hi ha una certa repetició de la paraula ‘contenidor' que has resolt molt bé amb sinònims (cau de rates, llauna de plàstic), de totes maneres jo hauria dit: ‘i, acostant-se a la llauna de plàstic, va treure el nen tot estirant-lo per sota de les espatlles'.

    M'ha agradat la successió de segons com a manera de relatar els fets que ocorren a continuació. Ho he trobat original, com si es tractés d'una pel·lícula a càmera lenta en la que els fets es precipiten. En aquest sentit, penso que el millor d'aquest seguit de relats és la multitud de recursos que tens i que, de manera subtil i molt destra, vas col·locant al llarg del relat. Enhorabona!.

    I només per acabar, dir-te de nou, que no acabo d'entendre massa el motiu pel que poses unes oracions en paràgrafs propis i aïllades de la resta. Possiblement és alguna cosa que se m'escapa, però no volia deixar de dir-te que se'm fa una mica estranya. El que vull dir és que jo hauria fet un paràgraf final des de : ‘La foto havia quedat... ‘, fins a la ‘capsa abonyegada'.

  • Quina sorpresa!![Ofensiu]
    anna | 08-04-2007 | Valoració: 9


    Bufffaa encara no m'ho crec! Potser ni t'ho creus però fa anys et llegia. Em sonava moltíssim el nom d'EmmaThessaM i trobant els Cinc-cents mots i escaig m'he recordat de qui ets. Eres una de les meves autores preferides de petita quan et llegia a l'apartat de Joves escriptors al fòrum del 3xl.net. Quins records, m'enganxava durant hores amb tu i uns quants d'allà, no ereu gaires els que destacaveu, però fins i tot tinc un document on vaig enganxar alguns dels teus relats!

    Veig que també l'has publicat aquí, no m'estranya, enganxa moltíssim.

    Me'n alegro un pilot haver-te trobat per RC.

    Una abraçada molt forta!

    Anna

  • Molt bé![Ofensiu]
    Arbequina | 29-08-2006

    Jo pensava que cinc-cents mots i escaig no tindrien conexió (entre capitols, clar, no dins del capítol), però sí.
    En fi, una altra sorpresa. Aquesta sèrie, que al primer capítol em va fascinar, em comença a enganxar. M'ha sorprés el to fantàstic que ha agafat, però m'ha agradat molt, alhora.
    Algunes enginyositats narratives les he trobat d'allò més exòtiques (com lo de les miléssimes de segon), però eficients, i, en general, m'encanta com narres.
    En fi, fins una altra.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Suma i segueix[Ofensiu]
    foster | 31-10-2005

    en aquesta cursa desbocada cap a on? Aquest és el mèrit més gran del teu relat: la intriga, la manca d'obvietat (per ara).
    Però la línia principal de la narració es veu massa alterada per un lèxic i contruccions massa elaborades, distants per a una trama d'intriga i acció.

    Potser l'has allargat massa amb les entregues, almenys en aquests dos que he llegit, l'excés de "farcit", tot i simpàtic i amè, li treu continuïtat.

    Bé, em miro els altres, em pica la curiositat

    fost

  • Ostres... [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-10-2005 | Valoració: 9

    quin neguit, redeu... ara si que em entrat del tot en la historia, qui son els protas que hi ha dins el maletí... neguit, trepidant, contundent... es clar que hi ha frases massa contundents, com per exemple els cops de roc, entenc que tenen una funció irònica, reiterativa, i de donar un toc esperpèntic a tot plegat, però no sé, no m'acaba de quadrar... i per cert... dius que el nen és el carcamal? jo crec que aquest adjectiu s'adjudica a gent vella... però no estic segura.

    Bé, que genial, que ara he de saber que hi ha al maletí i perquè l'agafa i que farà de les fotos??? preguntes sense resposta que ens obliguen a llegir el següent capítol.....

  • Llibre | 19-10-2005

    Ho torno a dir. M'agrada, aquesta saga.

    LLIBRE

  • Llibre | 10-08-2005

    Ostres, EmmaThessaM! Que m'estàs enganxant a tope! Que jo, ara, hauria d'estar treballant, i no pas llegint els teus relats!

    He, he...

    Molt ben portat. M'està agradant. De veritat.

    En el primer paràgraf ens situes en el nou marc escènic, fent una breu referència al que havies dibuixat en el capítol I. Correcte.

    El mòbil fa de càmera. El mòbil fa la foto (moguda, cosa que ja ens diu o com està la noia -nerviosa- o que no es troba en una situació còmoda -mig amagada darrere la furgoneta--). I quan ens has enfocat els tres homes... pam! L'acció i la narració passa a la seva banda en forma de diàleg.

    Ben trobat. Aconseguit.

    Ara... això sí: el fragment o el paràgraf on t'ha lluït és el dels segons. Genial, noia! M'ha encantat.

    Hi ha alguns aspectes formals que potser es podrien retocar o revisar. Detallets. Però en general m'ha enganxat i el trobo aconseguit.

    Fins... ara mateix!

    LLIBRE

  • Petita cosa[Ofensiu]
    scrapi | 04-08-2005

    M'he llegit totes les parts dels 500 mots i escaig i em resulta entretingut. Només un petit comentari, en aquest relat hi ha un moment que diu:

    _ En aquest carrer no hi ha ni un sol "ésser vivent"_ li contestà el noi de pell albina de mala gana_ i si hi és, aviat deixaria de ser vivent_

    crec que aquests 2 últims temps verbals no lliguen, millor seria: i si hi és, aviat deixarà de ser vivent_ o sinó: i si hi fos, aviat deixaria de ser vivent_

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EmmaThessaM

EmmaThessaM

23 Relats

177 Comentaris

49767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Si vols descobrir una de les joies més preuades d'RC...
Fes clic aquí: MÉS de 1000 comentaris no poden estar equivocats ;-)



Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena sense res especial que no sabia què ser de gran. O si ho sabia...

Però no s'hi atrevia, perquè ningú no volia ser el mateix que ella quan fos gran.

Tenia un somni: escriure una història. No pretenia que fos la millor narració de la humanitat, ni la més llarga, ni tan sols la més curta. No volia fama ni diners. Només volia un lector...

Un lector que volgués llegir-la.

Però la nena va oblidar el somni i es va fer gran. I la noia va anar a la universitat. La noia va entrar en una empresa. La noia va trobar una parella amb qui compartir els problemes. La noia va ascendir a la feina. La noia es va hipotecar. La noia va tenir fills. La noia va patir per les males companyies. La noia va conèixer els fills dels seus fills. La noia va acabar de pagar la hipoteca. La noia es va morir.

I mai va escriure el llibre...

Mai va trobar el lector.

Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?

Això, lector... Només ho saps tu.



EmmaThessaM (emmathessam@yahoo.es)



M'he cansat de les màscares. Aquesta sóc jo: la jo real.


www.vullescriure.cat
lallibretavermella.blogspot.com