Com una cremallera

Un relat de: anna

Com una cremallera, parts independents que quan es té fred s'ajunten i quan algú s'agobia les torna a separar, i divideixen el camí que dent per dent havien aconseguit formar.

Som això, som dents de cremallera que per interès busquem l'altra en la que algun dia encaixarem. tots ens assemblem, tots som humans, però sempre n'hi ha algun que descarrila i es té que reparar per obtenir l'estabilitat (almenys la moral).

Poden ser cremalleres llises sense bonys, i d'altres amb puja i baixes que fan de la teva vida una experiència inoblidable i més dinàmica. i és quan t'aporta el millor de cada situació, i el pitjor, i la que et va ensenyant ser persona.

Espero que tothom tingui una vida boteruda , i no d'aquelles rovellades que s'encallen per tanta aigua, tantes llàgrimes, que ha tingut que suportar.



Millor ser una cremallera sobre un impermeable vermell

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: