L'instant, l'inici i el final

Un relat de: anna

"mes nuits sans lui deviennent ennui,

et mes nuit s'ennuient de plus belle."

Carla Bruni



Paraules que van al buit, que arriben millor cap a tu a plena foscor, sense pertorbacions, en plena nit... El mires i somrius cap a la seva veu. Mai sabrà que el vas mirar aquell instant i que li vas somriure, com moltes altres coses que t'agrada que quedin en secret.




L'instant, l'inici i el final del que pot ser una foto qualsevol...


Busques les claus guiant-te pel so, toques algo metàl·lic, l'agafes i obres la porta, notant poc a poc com les dents coincideixen al mecanisme interior del pany. Gires una vegada, dues: no hi ha ningú. Entres en silenci i deixes tirada la bossa, la bufanda, ( la gossa t'interromp demanant carícies mentre et saluda) les sabates, et despulles, et fots el pijama per anar més còmode i vas a pixar d'una vegada.
És tard i la lluna passa a través les persianes amb l'ajuda del fanal que encara la finestra; t'agrada l'efecte, et recorda a una fotografia maquíssima que tens per l'ordinador.
Et deixes caure al sofà, rebentada, no encens ni la tele. Dos segons més tard tornes a l'habitació, tries música i la poses. Pujes el volum. Poc a poc et vas retrobant a tu mateixa i t'animes. Agafes la càmera de fotos i tornes cap a aquella persiana, contemples els raigs de llum que s'aturen al parquet topant amb algun obstacle pel camí. Tornes a l'habitació i mires al teu voltant, buscant-hi un objecte interessant, colors o, simplement, fas veure que busques mentre penses un model improvisat. Ha canviat la cançó. Sona El roce de tu cuerpo, de Extremo i penses en si el teu cos donaria el "pego". Potser sí, però ja ho faràs un altre dia, ara fa pal fer malabarismes amb la càmera.
De sobte veus unes mans de colors, un antic clauer, per no dir el primer que vas tenir. Això et recorden la sensació que has tingut quan has obert la porta. Busques un fons negre: pam!, la ronyonera penjada de qualsevol manera ; el preciós imperdible que evita la caiguda (que contrasta amb el negre). I de mica en mica l'escenari es va muntant. Ja posats agafes la palestina que està a un pam de la ronyonera i que juga un paper neutre de colors. Enfoques la llum de tal manera que entri per sota et c'est fini.


per veure la fotografía :

http://www.fotolog.com/akishass/24116778

Comentaris

  • el fotograma perdut[Ofensiu]
    Xabier Mauri | 07-04-2007

    Capturar un instant, una imatge, creada en la ment i reproduida en la terra.
    Jugant a ser petits Deus amb les nostres petites creacions. I mirar-les i veure que estàn bé. Quan estàn bé, es clar, perquè a vegades surten força malament.
    Per sort, les nostres creacions, no ens construeixen temples on ens demanen favors.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: