La pastanaga

Un relat de: Jere Soler G

Són les dotze i se m'altera el ritme cardíac com un tren de vapor en marxa. L'estómac em fa ruc ruc. La temperatura em puja fins a fer-me tremolar. El cervell em diu vés, imbècil, vés, que ja hi deu ser.
Hi vaig. Surto a la terrassa. M'enfilo fins a treure els ulls per damunt de la paret. La descobreixo nua, bocaterrossa, sublim.
S'alça. S'embolica la tovallola com una faldilla i desapareix dins del pis. A sobre truquen, i haig de fer filigranes de saltimbanqui per a baixar de la paret sense trencar-me coll i barres. Obro la porta. Déu meu no m'ho crec. La veig aguantant-se la tovallola per damunt dels pits i demanant-me una pastanaga que el dermatòleg li ha receptat. Corro cap a la nevera, trec les pastanagues del calaix de les verdures, i salten per aquí i per allà. Torno corrents a la porta. Li n'ofereixo quatre. Em diu que amb una ja fa. Somriu. Envermelleix. Em pica l'ullet. Fa gràcies amb la veu vellutada. Li miro les cuixes. Quan tanco la porta, em maleeixo de la poca congruència entre el meu desig i el fet de no haver-la convidat a entrar.
Escolto uns gemecs, i uns uis, i uns ais, i uns riures que acaben amb pessics sonors de plaer desbocat. Surto al pati. M'enfilo a la paret i la veig pastanaga fora pastanaga a dintre... Qui fos pastanaga...! Sona un xiscle agre, i un desesper, i un no per favor... no. La veig que alça la pastanaga amb la punta trencada. Plora. Es fica els dits. Exclama déu meu no puc.
Revelo el meu amagatall, oferint-li el meu ajut. Alça aquella mirada de cel i em diu que sí, si us plau, que l'ajudi, que se li ha quedat un tros de pastanaga a dins i que si ha d'anar a urgències es morirà de vergonya. Salto la tàpia. Li fico els dits. Plora. Sento una veu de mascle darrere meu que crida què collons és això. Ella, tremolant, diu al cornut: tresor salva'm que aquest malparit m'està violant.
Ja no recordo res més.

Comentaris

  • Violació[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 01-07-2007 | Valoració: 10

    Ja, ja, ja, ja... ja no recordes més, que bo, la filla de puta com te l'ha feta ei, i això que et picava l'ullet, mare meva. Salutacions de Vicent.

  • ara he vist[Ofensiu]
    gypsy | 01-07-2007

    que te'l havia comentat. Llegit tb, perquè ho recordava.

    gypsy

  • ostres[Ofensiu]
    gypsy | 01-07-2007 | Valoració: 10

    costa de creure, tu li posaries els dits?, jo crec que no.
    He rigut molt. Quan ell la espia i malda pels seu desig envers ella, està molt bé.
    I el personatge d'ella, una gamberreta o pitjor, directament una delincuent.

    Un gir inesperat en la història, que arrenca somriures de pensar que il·lusos som els humans, de vegades.

    gyps

  • PLa ?, o qualsevol altra paraula; tenim algun material més ?[Ofensiu]

    Estic al al 100% d'acord amb tu.

    Tots els camins - sense excepciço - porten a Deu.

    Gràcies pel teu comentari.

    Antonio Mora Vergés

  • hahahaha[Ofensiu]
    anna | 08-04-2007 | Valoració: 10


    Molt espontàni i original! Sincerament esplèndid!

    No m'has tret el somriure dels llavis des de la primera linia! La última m'ha fet petar!

    Cuida't!

    Anna

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-01-2007 | Valoració: 10

    divertit, espontani i molt fresc. M'agraden els relats en els que d'una manera ràpida em fan canviar d'escenografia i em condueixen a un final inesperat, com ha estat el teu.
    Felicitats i una abraçada

  • És com un...[Ofensiu]
    Basileia | 27-01-2007

    glaçó posa't de cop damunt la pell el final d'aques relat. Et felicito! Curt, però intens, sense perdre le fil i menys la gràcia...solen ser típics els finals sorprenents, però ja pocs ho aconsegueixen, i tu ho has fet!

    un petò

    Basileia

  • Em va encantar[Ofensiu]
    gypsy | 27-01-2007 | Valoració: 10

    aquest to, desinhibit, fresc, com el pensament lliure del protagonista. No hi ha filtres per quedar bé, és just com ho pensa. És això, que ens el fa tan humà i proper a nosaltres.
    La situació portada al límit i ella, dolenta com la tinya.
    petons.

    gypsy

  • Ha ha ha![Ofensiu]
    ginebre | 26-01-2007

    Què divertit!
    I al final encara li ha tocat el rebre, pobre!!
    No hi ha dret!

  • Molt divertit![Ofensiu]
    Suzanne | 26-01-2007 | Valoració: 10

    Em va fer moltíssima gràcia ahir l'ocurrència de la pastanaga. Un relat trepidant, que acaba d'una manera inesperada (encara que molt realista el final no em sembla), però qui vol realismes? Visca la fantasia!

    PD: Ja sé que no ets molt partidaris dels 10, però és que sóc "pilota" compulsiva (sorry).

  • sense[Ofensiu]
    clariana | 26-01-2007 | Valoració: 9

    saber què dir, però dient felicitats!

    molt àbil, segueix oferint relats tant originals.

    una abraçada!

    clariana

  • l'home d'arena | 26-01-2007 | Valoració: 10

    Visca el bon humor!

Valoració mitja: 9.7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

177 Relats

781 Comentaris

248690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes