Avui tot estava impracticable!

Tranquila, ha estat una causa molt noble.

Si et consola, jo també duc molt malaments els estudis.

Que com que a mi em passaven coses així -o pitjors- quan tenia la teva edat, he procurat que no els passes als meus fills.
Ara a dos metres tinc la meva filla de 19 anys, jugant a l "Diablo II", i no m'hi fico, ni m'hi ficava quan tenia catorze anys, li vaig deixar clar que els estudis eren d'ella i eren la seva responsabilitat.
Ara fa segon de magisteri, i de moment a primer ho va aprovar tot. I em sembla que és molt millor que ho hagi fet sota la seva responsabilitat que per pressions familiars.
De totes maneres, sempre he opinat que no és al final quan s'ha d'estudiar, sinó durant els curs…

Gent aquí, gent allà, a tots llocs massa gent!

Posat tranquila noia, que malgrat la bronca que te ha caigut el fet de no esta estudiant ha estat ben justificat.
Una abraçada i anims.