Pensant en Serrat...

era el rei abans... l'únic important era tenir coneixements i el més llest de l'aula era el rei.
I potser hi faltava crits rebels i altres colors i més veus i més cançons i saber veure la bellesa minúscula d'un humil suficient...
"Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua;
de tan com brilla en el cel
sembla una donzella nua;
sembla una donzella nua
de tan com brilla en el cel..."
Sempre, sempre amb Serrat...
Ptons i una abraçada de grua i de cel.

rosella rebel
però les nenes ja no volen ser princeses
i els nois, bé, la ginebra el que fa