Fira de Teatre al carrer de Tàrrega

Un relat de: allonsanfan

Començaré per autocorregir-me, de gran expedició poca. Fou el passat dissabte de l'edició de la Fira que uns canovellins, ja sia en missió diplomàtica, voyeur o de mecenatge, anarem a parar a la freda, com les d'interior català, capital de l'Urgell. En l'esmentada ciutat a part de la quinzena de canovellins i havien prop de 40.000 persones i gossos més, dic gossos perquè era el complement ideal.
Aquests viatgers d'hora se separaren per descubrir en grup els secrets de la Fira. Uns anaren pagant a veure espectacles tancats, uns altres estigueren a l'herba del riu que creua la ciutat i anaren viure la Fira. Espectacles espontanis, reconeixements a gent que fa pipí sola, venda de pastissos de ca la maria ambulant, tastet de begudes de la Fira, travessat passatges oscurs on veuetes greus a la llunyania demanen Martinis, espectacles massius on a penes veus el que es fa, d'altres que pagues un euro si t'agrada, un home gran i la seva dona que et conviden a un cacaolat calentó ja cap el tard, veure les paradetes de peruans, hippies, gandulers (aquells que venen gandules), heavis i espontanis que venien els seus pastissets fent un nyam-nyam.
Aquells que van viure Tàrrega els hi ha quedat un molt bon gust, tant dels viatges com dels pastissets, tant de l'home del cacaolat, com dels espectacles. Sempre ens quedarà el canari que canta Queen.

Comentaris

  • Més val comentar tard[Ofensiu]
    Suzanne | 30-04-2007 | Valoració: 10

    que mai, i vés per on avui m'he despertat amb ganes d'escriure i comentar!
    M'agradada el teu estil: proper i amb un punt d'humor, com quan esmentes els gossos i sobretot el canari que canta Queen, aiii quanta imaginació! (i que mai ens falti).
    Has plasmat el maremàgnum del festival amb una enumaració de tot el vas veure o potser recordes que vas veure, que no és feina fàcil (a mi sempre se m'obliden tantes coses!). Crec que aquesta enumeració reflecteix l'ambient tan variat, fins i tot confús, amb tanta gent, que hi devia haver en aquell moment, que és com jo també el recordo.
    És veritat que , com altres que t'han comentat, hagués preferit un descripció més llarga, un pelet més elaborada, (suposo que aquí la limitació d'espai de la publicació t'ha impedit allargar-te més) però això és només perquè m'ha agradat molt l'article i voldria que durés més, només pel plaer de la lectura.

    A veure si escrius més relats aquí, que escrius molt bé!

  • Llibre | 16-02-2006

    Entro un moment al teu racó de Relats per fer-te un comentari sobre aquells llibres que vaig anunciar al fòrum, i que tu vas dir que potser estaries interessat a aconseguir-los.

    Bé... sobre aquest tema, si et sembla bé, em fas arribar el teu correu electrònic i ens posem en contacte per concretar-ho tot plegat.

    I sobre aquest relat... potser sí, que tal com et comenten els anteriors relataires hi manca una mica més de detallisme. O si el volies mostrar com una parada en un viatge (ja que està sota l'epígraf "viatges"), potser li caldria alguna anècdota més treballada, que dotés l'estada a la Fira del Teatre d'un encant particular (tenint en compte que al final conclous que t'ha agradat).

    Però per altra banda, t'he de confessar que jo, que no he tingut encara mai l'oportunitat de viure-la en directa (i mira que més d'una vegada he intentat arribar-m'hi!), m'hi he trobat immergida.

    He reviscut altres trobades, actes o iniciatives d'aquest estil en les quals sí que he participat, i amb les teves paraules m'he trobat inserida en tot un maremàgnum de situacions diverses, d'activitats variades, de gents ben diferenciades... i tot amb un caliu acollidor i engrescador. Amb aire festiu.

    Gràcies.

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- Ben mirat, estic pensant que millor et passo jo la meva adreça i quan puguis em dius alguna cosa sobre allò dels llibres. Em trobaràs a: llibre_silvia@yahoo.es

  • Primers de setembre...[Ofensiu]
    angie | 28-12-2005

    a la Fira de Teatre....és una festa al carrer, fins i tot en gaudeixen els que es senten envaïts per molts joves que acampen al voltant d'aquesta acollidora població.

    Pensava que ens detallaries més les sensacions i he trobat que em mancava alguna cosa en aquest relat.

    De tota manera, no sóc potser la més adequada per a comentar un assaig, però el títol em suggeria un munt de descripcions i percepcions que no he llegit. Penso que aprofondint amb el que ens expliques et sortiria un relat magnífic... (podria ser?)

    Una abraçada maco,

    angie

  • kurderu[Ofensiu]
    petitona | 26-11-2005 | Valoració: 7

    ola!!soc la "kurderu" encara no se quan son aquestes reunions de col·laboradors però si us plau siguem quan son per anari vale? i per cert, encara no se si ets en cesc o en llem. buenu si us plau contesta.

    petons i abraçades!

  • narrativa surrealista[Ofensiu]
    foster | 15-09-2005

    no exactament per l'argument ni per la forma, sinó per una mescla -en aquest cas no del tot aconseguida- d'idees i imatges que es visualitzen només parcialment. Un conjunt una mica massa "estrany" per al meu gust. I més tractant-se, com m'has dit i és, d'un assaig.
    La segona part conté un paràgraf llarg, sense respir que, fins i tot si és intencionat, no produeix l'efecte que se li suposa.
    En fi, crec que tens ganes i coses a dir, però jo buscaria una síntesi, una mena de narrativa surrealista, currant-ne la prosa i incorporant-hi les teves "volades" de forma aparentment natural. Kafka, vaja!
    Bé, no tinc ni folla del que dic, però... he dit.
    A reveure, company.

    foster

l´Autor

Foto de perfil de allonsanfan

allonsanfan

4 Relats

18 Comentaris

6963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Allonsanfan; un tipus prim però amb gana, mal ballarí, amb certes ambicions mundanes. Jacobí amagat, conspirador italià, cavaller soto il sole di Roma.