si sabessis el que possiblement t'estas perdent...no callaries tant...

i potser és el que has de fer...
jo t'ho dic perquè ja he perdut massa per l'orgull i la vergonya...i m'agradaria que ningú cometès el mateix error que he fet jo...
felicitats pel relat, m'ha agradat molt, una abraçada!

és preciòs, anava llegint i pensant; "quina serà la paraula perfecte?" i ves per on, m'ha sorprès un munt, m'ha encantat aquest relat, és immillorable, PERFECTE!!

et seguiré llegint

Laia

és el primer cop que et llegeixo i t'asseguro que no serà pas l¡últim, m'ha encantat aquest relat, és preciòs, tan tendre, tan real...felicitats, és guapíssim!!

he vist que m'has comentat, i t'ho agraeixo moltíssim, m'ha agradat veure que tu ets en una situació semblant a la meva.
el primer amor es pot oblidar, però mai deixar d'estimar...
m'agraden molt els teus relats, gràcies pel comentari.

una abraçada

Laia

el trobo preciòs, tan real i tan tendre...la lluna encara respira, preciòs!!

m'encanta, m'he enamorat de la teva poesia desde el primer dia, en el primer comentari que em vares fer, encara m'en recordo i me n'en recordaré sempre, se'm va quedar gravat al cor;"bsa-li les ales i volaran cap a tu>, va ser el primer comentari i el millor, el que més m'ha agradat de tots, senzill, curt, però amb tanta tendresa...no pel fet de que fos el primer, o potser inconscientment sí, però jo crec que és el missatge el que ho va fer...no vull semblar "pilota", simplement avui he deixat anar tot allò que duia guardat, gràcies per tot, pels teus relats magnífics i pels teus comentaris, t'ho agraeixo moltíssim!!

m'encanta, m'he enamorat de la teva poesia desde el primer dia, en el primer comentari que em vares fer, encara m'en recordo i me n'en recordaré sempre, se'm va quedar gravat al cor; , va ser el primer comentari i el millor, el que més m'ha agradat de tots, senzill, curt, però amb tanta tendresa...no pel fet de que fos el primer, o potser inconscientment sí, però jo crec que és el missatge el que ho va fer...no vull semblar "pilota", simplement avui he deixat anar tot allò que duia guardat, gràcies per tot, pels teus relats magnífics i pels teus comentaris, t'ho agraeixo moltíssim!!

és preciòs, a mida que anava llegint, anaven venint-me imatges, imatges tan i tan maques...
és un relat molt bonic, m'ha agradat molt.


per cert, si la noia de la foto ets tu; ets molt guapa eh. i quins ulls nena!

m'encanta, i més que res perquè estic en una situació molt , però que molt semblant, i aquest bonic poema m'ha fet pensar, gràcies, m'encanta.

jo també sóc de pensar abans d'anar a dormir, estirada al llit, començo a pensar en el que tinc, en el que he fet avui...i mentre no m'adormo vaig recordant, recordant, i trobo que em serveix per viure altre cop allò viscut, m'agraden les coincidències, i m'agrada el teu relat, felicitats, és molt maco.

m'encanta...ultimament estàs molt inspirat Lèvingir...això és l'amor, jeje.
ara en serio, és un relat molt maco, m'encanta, decrius tan bé i tan suaument cada sentiment i emoció...felicitats, una altra obra d'art!!

potser perquè em resulta fmiliar la situació, potser per la manera en que ha estat relatat, doncs no ho sé, suposo que tot hi ha posat de la seva part, és el primer cop que et llegeixo, i m'ha agradat molt, al veure aquest títol...m'ha fet pensar, doncs jo estic en una situació molt semblant...què farà totes aquestes coincidències...? felicitats pel relat m'agrada moltissim, un petó i mai perdis l'esperança, al final tot torna a ser igual...ànims!!

el trobo preciòs, no sóc pas mare i em falta molt per ser-ho, però ja he fet algun escrit per al meu primer fill (o filla), doncs dono importància i molta a la descendència, només tinc 16 anys, però ja em fa il·lusió això de sentir, primer, que una coseta petitona i bonica creix dins teu, i que amés forma part de tu, i després, la sensació de dir; ostia! si és meu, si és una coseta bufona, petita i indefensa que et pertany...nosé trobo que és una de les coses que no et pots perdre a la vida, que sense haver fet això, no has fet res...
felicitats pel poema, m'ha agradat molt, per cert, jo també em dic Laia encara que el meu pseudónim sigui Laila, un petonet a la teva dolça filla, i enhorabona pel relat.

un sempre ha de ser un mateix, amb totes les parts bones i dolentes, sempre jo i només jo, el jo que jo vull ser, perquè ningú pot dir qui hem de ser. perdona se m'ha anat l'olla, jeje. merci pels comentaris, sempre em fan il·lusió, gracies de tot cor, i sento no passar sovint per RC, ultimament no tinc gaire temps, però prometo que aquest nou any 2007 passaré més sovint. fins aviat

Laila

un poema realment romantic, preciòs, delicat com el propi amor,...en resum un relat perfecte, felicitats!