Si sabessis...

Si sabessis com t'estimo,
no em miraries amb els mateixos ulls.
És molt fort el que per tu sento,
però de qui t'enamores, no ho esculls.

Si sabessis les estones que passo,
pensant en tu, en tu només,
diries que exagero,
que és massa, que és un excés.

Si sabessis com m'agradaria,
compartir la meva vida amb tu,
de seguida te n'adonaries
que et necessito més que res ni ningú.

Si sabessis, cada com que em mires,
el sobresalt que fa el meu cor,
ben segur que notaries
que et desitjo fins a la mort.

Si sabessis com m'entristeixo,
cada vegada que et veig patir,
veuries que la teva vida
seria molt més feliç amb mi.

Però tot això tu no ho pots saber,
perquè encara no t'ho he explicat.
I sabent que encara penses en ell,
dir-t'ho es fa molt més complicat.

Sé que et va fer molt de mal,
i m'agradaria que l'oblidessis,
jo t'ajudaria a tornar a començar,
si ho sabessis, si ho sabessis...