Ara que no hi és...

Un relat de: diesi

Tres quarts de deu del matí, jo en una part de la terra, mentre ell se'n va volant en un maleït avió. Qui sap on és, am qui està i en qui pensa.
M'hagués agradat dir-li adéu, però no vaig gosar parlar-li, dir-li el que en realitat sentia. Ara que no hi és m'adono de tot això, però ja és massa tard per posar-hi remei.
Sé que només ha marxat de vacances, que no és definitiu, però aquestes dues setmanes que no ens veurem se'm faran eternes. A més, quan torni, res serà com abans perquè va marxar just en el moment en que ens havíem barallat.
Dia rere dia lluitant per tenir-lo en les meves mans, però quan vaig aconseguir que m'estimés, vaig deixar-lo escapar, com si es tractés d'aigua.
Ja ens hem enfadat altres cops, es clar que sí, però tinc el pressentiment de que aquest serà el definitiu. Segur que fora d'aquest país ha trobat algú millor que jo, algú que realment valgués la pena i se'l mereixés més que jo i segur que a hores d'ara ja m'haurà oblidat, cosa que jo mai podré aconseguir fer, ja que és el meu primer amor.
Si d'alguna forma pogués assabentar-se de quan l'enyoro, de quan sento haver-me enfadat per una bestiesa i del greu que em sabria haver-lo perdut per sempre, potser em quedaria més tranquil·la, encara que ell ja s'hagués oblidat de les coses que vam fer junts.
Però ara només em queda una opció: esperar-lo i dir-li tota la veritat.

Comentaris

  • uola !!![Ofensiu]
    magma | 27-03-2007

    Jejejeje... sempre igual amb això d'enfadar-se eh? Hem de posar remei xD

    Molt bon relat. És un dels que més m'agraden, feliciats !! i molta sort pel certament literari !! jejeje

    petons de mâgmâ

    âgni & nat 4 êver

  • m'encanta[Ofensiu]
    _ | 20-12-2006 | Valoració: 10

    potser perquè em resulta fmiliar la situació, potser per la manera en que ha estat relatat, doncs no ho sé, suposo que tot hi ha posat de la seva part, és el primer cop que et llegeixo, i m'ha agradat molt, al veure aquest títol...m'ha fet pensar, doncs jo estic en una situació molt semblant...què farà totes aquestes coincidències...? felicitats pel relat m'agrada moltissim, un petó i mai perdis l'esperança, al final tot torna a ser igual...ànims!!

  • El primer amor[Ofensiu]
    Naiade | 20-12-2006 | Valoració: 10


    Com fa patir el primer amor. Trobaràs altres amors i de cadascun en trauràs lliçons, que et serviran d'aprenentatge perquè no deixis escapar el millor.
    Et felicito perquè per ser tan jove escrius molt be.
    Em sento afalagada pel teu coment i que te l'agreguis a preferit. Es un relat real de la meva vida, mitjançant el que vaig aprendre que l'amor del meu fill va ser un bàlsam davant la pèrdua.
    Et seguiré llegint.

    Una abraçada molt forta.

    Naiade

  • ara que no hi és..[Ofensiu]
    fleur | 04-10-2006

    segur que hi haurà algú altre.

    ^^ m'agrada com escrius =)

    un petó!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: