No m'entenguis

és el primer cop que et llegeixo i t'asseguro que no serà pas l¡últim, m'ha encantat aquest relat, és preciòs, tan tendre, tan real...felicitats, és guapíssim!!

Ei!!
Gràcies!! Me n'alegro que t'agradi com escric =), no saps quin somriure se'm dibuixa sempre que algú em diu que li ha agradat una poesia meva... =)
Et llegia ara i tu també tens molt bona mà, eh, en això? Aconsegueixes una musicalitat que a vegades és dificil de trobar =)
Et seguiré llegint!!
Si et passes pel meu Flog trobaras molts més poemes =)
Una gran abraçada! I continua escrivint així!!

no em sona haver-te llegit, i he quedat encantada.

El poema és bo, però personalment crec que guanyaria si hi treus l'estrofa de la trucada, treu ritme i força al poema.

Tot i així, el trobo genial!

deixant de banda el que dius en el poema, comences fent rimar els versos abab però després ho deixes córrer. No sé si ho has fet expressament, però personalment, m'hauria semblat millor si, ja que en un principi tens l'intenció de fer rimar, ho fessis fins al final del poema.

una abraçada

Tiamat

es necesari forços que un home sigui fidel als seus ideals i digui que l'estima es una cosa innata als esers humans, no cal entendre res, simplement acceptar-ho.
Pero de vegades veig que es mes facil dir-ho que fer-ho.
l'amistad i l'estima poden anar juntes, perque no?
R.A.

Doncs si, crec fermament en l'exposat al títol. I que queda reflectida en aquesta bonica i sentida poesia que ens proposa la companya. No seria tot molt més fàcil si només ens comprenguéssim? Sense necessitar (ni voler) explicacions. Senzillament donar el suport vital que l'altre necessita de tu si ets l'afortunat que pot compartir la vida amb una persona tant interessants com son les nostres parelles.
Això és per a mi, i crec que per a tu també, benvolguda poeta.
Bé; per acabar dir que jo no hi entenc, de ritmes asonants i consonats. Però hi ha coses que arriben al cor. I aquesta poesia sens dubte sap fer-ho.
Gràcies doncs, Itarildë.

En això es basa el món. L'amor és un sentiment tan preciós i a la vegada tan extrany, tan maliciós... Ens farà fer coses que no volem, ens farà dir-ne d'altres que no desitjarem, i ens farà discutir, esbarallar-nos i potser reconciliar-nos... però sense amor no es pot viure. Per això, com molt bé dius Itarildê, sovint no té sentit intentar entendre a l'altre. Senzillament perque actuarà "sota els efectes de l'amor". Encara que a mi no m'ha agradat haver-la de llegir, és una poesia preciosa. Un petó.

L'amor es aixi, dificil de entendre.
Quant et semble que el tens agafat per un costat s'ha escapa per l'altre.
Una abraçada.

moltes vegades no van junts ni tan sols es complementen... poden arribar a fer-se nosa. Intentar entendre racionalment tots els nostres actes i actituds pot portar-nos a la bogeria, al dubte, a presuposar coses que no existeixen ni existiran... Com tu dius només cal entendre que t'estimo... Només cal entendre-ho i creure-ho.