Ho vaig jurar en un paper

Un relat de: _

Vull dir-te el que sento, però és que no ho sé, no estic segura d'estimar-te, és més, dubto que t'estimi de manera igual que tu a mi, potser només fos sentir com t'atreia el que m'agradava, potser sí...

Perquè sinó no entenc el meu comportament, quan he estat enamorada sempre m'he convertit en una altra persona, més innocent i somiadora, més boja, més rara, ...més diferent d'ara.

M'agradaria tant poder dir-te ben clarament què és el que sento...però com vols que t'ho digui si el meu cap està fet un embolic? Et diria que m'ajudessis a desfer-lo, però potser és demanar massa.
Potser soc gilipolles i el que haig de fer és comprovar-ho jo mateixa, però després què? No es pot tornar enrere...
Millor que deixem les coses tal com estan i no arriscar-nos a carregar-nos una amistat eterna.

Però perquè serem tan curts tu i jo? Que anem veient les oportunitats i les deixem passar? Collons si les tenim al davant, si es mostren davant els nostres ulls! Si ens criden i ens diuen què és el que hem de fer!
Serà que no ho volem del tot, que no ansiem que passi, serà la por la que ens frena, hem de vèncer aquests obstacles, tots, tots, tots!

Vaig jurar que tot ens aniria bé, ho vaig jurar en un paper!
I ho hem de complir, sents? Ho hem de complir, tu i jo, sí, tu i jo, només nosaltres...

Comentaris

  • clar que sí[Ofensiu]
    marc_garriga | 03-12-2006 | Valoració: 10

    s'ha de cumplir, oi tan!
    vinga anims, que vagi bé, m'agrada la teva poesia!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: