esto molt bé... no entenc perque aquella valoració...

iep... gracies per dir que no escric malament...
i una cosa... q no has entes bé el poema - per sempre, eternament- jo tinc el cor consumit, no ell... em sembla que no l'has llegit bé...
i no se que tens en contra de la fotografia...

...aixi estem en paus... no se perque et fots en mi ... si no em coneixes... no em valoris més perque jo se que no em mereixo uns... y tu suposo que tampoc... només ho faig per quedar igual... et demano que no em fotis mes 1 sis plau. i no se perque et comportes aixi amb mi... crec que no es just...

si no t'agrada el que escric... no cal que en miris cap més... más tret les ganes de tot (no publicaré res més i aveure si tu tens més sort.... si es això tot el que volies, ja ho tens!

pos ya veurem que escrius tu... i q comentes...
tu no tens ni puta idea perque vull madurar!
perque ser petit esta molt bé... q vols que et digui... pallasu!

ostres... se m'ha encongit el cor, he sentit alguna cosa mentre llegia que m'ha humitejat els ulls (snse caure cap llàgrima).
gràcies pels teus relats.

Victoria (vicky).

He començat a llegir i no he pogut apartar la vista fins que he acabat. Escrius d'una manera que m'enganxa. M'ha agradat trobar-te per a qui. Me trobat en una situació semblant, no igual, perque igual no hi ha res (per mi).
una abraçada.
vicky.

Visca el teu relat i visca Freddie Mercury!!!!!!
una abraçada. (pobre... amb la gran veu i personalitat que tenia).

vicky.

sembla que no cal que te'l valori ningú... jajaja...
tu fas tot tu!!

flipa!! com surtiran les criatures?! jajaja m'agradat força!
una abraçada
vicky

un poema atractiu... m'ha agradat.

té un ganxo molt bonic... no em canso de llegir-lo... gràcies.
una abraçada.
vicky

que chulo... admiro aquest poema.

m'ha arribat... m'he emocionat sobretot el final.
no entenc amb lo bonic que és que no l'hagin estrenat encara.
;) una abraçada.
vicky.

em pregunto... quants em passat per aquesta situació? molt bonic.
una abraçada.
vicky.