ÉS QUAN, SOLA, MIRO LES ESTRELLES

Un relat de: _

*
I és quan, sola, miro les estrelles
que sento que no sóm res,
imagino galaxies i sistemes
i sento que tot allò al que
li donem tanta importància
en realitat no és res.

Sento que tot són tonteries
al costat de la vida,
de tot l'existent,
vull conèixer i descobrir
tot allò mai vist.

I és quan, sola, miro les estrelles
que em sento petita
i insignificant, menuda,
prescindible totalment,
inútil,...

I és, només,
quan miro les estrelles
desde el teu costat
que sento que res
de lo altre importa,
és quan crec
que només existim
tu i jo,
ni galaxies ni sistemes,
ni cometes em
semblen importants.

Llavors només desitjo
que aquest moment no acabi.


Comentaris

  • és perfecte![Ofensiu]
    jOaneTa | 28-12-2006 | Valoració: 10

    Laia si ara creus que encara no t'expreses bé com seran els teus poemes quan ho fagis?
    M'encanta com escrius! He vist el relat a últims comentats i m'ha fascinat. Si no t'importa l'afageixo a preferits. Un petó.

    jOaneTa

  • preciòs[Ofensiu]
    marc_garriga | 28-12-2006 | Valoració: 10

    m'ha encantat, jo pensava; aviam amb què em sorpendrà i al final m'has ben sorpès, no pensava que anès per aquí, això de que quan ets al seu costat creus que només existiu vosaltres 2...molt maco, felicitats!!

  • ets més que res.....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 21-12-2006 | Valoració: 10

    reflexat un intim sentiment i pintat amb els millors colors de la teva paleta acromàtica!!! ets única noia.... un peto enorme laia!!!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: