un cofre per tots els teus tresors

Un relat de: jaumesb

Te'n vas

a fer
del teu poble
el meu poble,

del teu país
el meu país;

a escoltar
els silencis del cel,

a cercar
els tresors
que sols
tu saps trobar.


Tornes

i he feit

del meu poble
el teu poble,

del meu país
el teu país;

poesia
dels silencis del cel

i de mi
un cofre
per tots els teus tresors




t'estim
quan te'n vas

t'estim
tornes



t'estim



Comentaris

  • "poesia dels silencis del cel"[Ofensiu]
    _ | 19-12-2006 | Valoració: 10

    un poema realment romantic, preciòs, delicat com el propi amor,...en resum un relat perfecte, felicitats!

  • sorprens![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 05-12-2006 | Valoració: 10

    amb la teva capacitat de trobar, com per art de màgia, milers de formes, colors, olors i tactes d'aquest MISTERI que és l'amor.

    M'ha agradat molt, molt!, felicitats jaume i gràcies per fer-me companyia, quan pots.

  • El cofre[Ofensiu]
    Simon | 13-11-2006

    dels tresors és ple... però de vegades s'ha perdut el mapa per a troba'l.

    Et llegiré més! A reveure, SB

  • "...poesia dels silencis del cel..."[Ofensiu]
    gypsy | 30-10-2006 | Valoració: 10

    sí, justament això tan difícil!

    petons company.

    gyps

  • M'agrada aquesta idea[Ofensiu]
    brideshead | 30-10-2006

    que els pobles i els països s'interlliguin d'estimació mútua, que a tots ens guareixi el mateix cel. Al cap i a la fi, l'amor no té sexe, ni edat, ni condició.

    Dir "t'estim" és parlar des de la universalitat.

Valoració mitja: 10