DIÀLEG

Un relat de: POBLET
DIÀLEG


Diàleg és el vell mot
que avui com els WHISKY amb soda
anys ha estava de moda
i que ja no hem fa fer un rot
ja que no hi crec pas, no et fot.

Diàleg en alternança
pot atiar la confiança,
però quan és imposat
tractar d'un tema obligat
sols crea desconfiança.

I avui, com sempre el P.P.
imposa les seves normes
lligar-lo a les grans formes
que sols a ells els convé
contradir-los és obscè.

Per ço, Soraya, amiga,
no cal que imposi el diàleg
al estil que vol, vostè,
vostè juga en una lliga
que encapçala amb un decàleg
que no ens servirà per re.
_________________

Josep Maria Poblet

Barcelona 14 de desembre del 2016








Comentaris

  • Unes ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 06-01-2017 | Valoració: 10

    ... paraules de veritat com la mateixa realitat que enfoquen. Agrada molt, poder llegir coses així, suposo que no només a mi, és clar. Per cert, molt feliç any nou!


    Sergi : )

  • Bon any de la República[Ofensiu]
    Illadestany | 26-12-2016 | Valoració: 10

    MOlt bo, Poblet. Sort en tenim els catalans, del sentit de l'humor. Sinó, la ràbia enfront de tanta misèria dictatorial ens ofegaria. Ara parlen de diàleg, que ignoren què vol dir, mentre ens empaperen tot el govern, votat per tots els catalans. I a més, vénen a parlar només amb els seus socis (PP,Psoe i Ciutadans), i sense esmentar res del que verament ens interessa, perquè d'això no sen pot parlar.
    Hem de marxar ràpid
    Bon any de la República !!

  • Bon any de la República[Ofensiu]
    Illadestany | 26-12-2016 | Valoració: 10

    MOlt bo, Poblet. Sort en tenim els catalans, del sentit de l'humor. Sinó, la ràbia enfront de tanta misèria dictatorial ens ofegaria. Ara parlen de diàleg, que ignoren què vol dir, mentre ens empaperen tot el govern, votat per tots els catalans. I a més, vénen a parlar només amb els seus socis (PP,Psoe i Ciutadans), i sense esmentar res del que verament ens interessa, perquè d'això no sen pot parlar.
    Hem de marxar ràpid
    Bon any de la República !!

  • Bon any de la República[Ofensiu]
    Illadestany | 26-12-2016 | Valoració: 10

    MOlt bo, Poblet. Sort en tenim els catalans, del sentit de l'humor. Sinó, la ràbia enfront de tanta misèria dictatorial ens ofegaria. Ara parlen de diàleg, que ignoren què vol dir, mentre ens empaperen tot el govern, votat per tots els catalans. I a més, vénen a parlar només amb els seus socis (PP,Psoe i Ciutadans), i sense esmentar res del que verament ens interessa, perquè d'això no sen pot parlar.
    Hem de marxar ràpid
    Bon any de la República !!

  • Quin poema.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-12-2016 | Valoració: 9

    Però interessant reflexió.

    És veritat que la Soraya només vol un cert tipus de diàleg... i si ens encoloma el pacte fiscal és només un truc per a guanyar temps.

    Crec que la Soraya és una embaucadora miserable i que el millor que podem fer és separar-nos d'ella i del seu partit. Parlo, és clar, de tenir un estat propi i d'independitzar-nos, ho vulguin o no.

    Ah, i bones festes, relataires.

  • Sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-12-2016

    totalment d'acord amb tu.
    Molt bones festes i que el proper 2017 sigui més bo que aquest que s'acaba.
    Una abraçada, benvolgut Josep Maria.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-12-2016 | Valoració: 10

    Com sempre estem d' acord. Bones Festes

  • És el que tenim...[Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2016 | Valoració: 10

    Bon poema de denuncia.

    Aprofito per desitjar-te Unes "BONES FESTES"

  • Diàlegs de sords![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-12-2016 | Valoració: 10

    Això és el que tenim en el nostre país per part dels polítics en el poder i aquells que també hi volen estar.

    Ho has dit molt bé, com fas sempre , denunciant la manca de respecte d'un govern prepotent.

    Bones Festes, Josep Maria.

  • Bona aquesta[Ofensiu]
    mefeliu | 23-12-2016 | Valoració: 10

    M'ha encantat, té tota la raó. El seu punt d'humor m'ha fet passar una bona estona! Segueix escrivint!
    Han d'aprendre a fer diàleg sense jutjats, institucions malmeses, ofenses, o simplement acuasant sense proves, i això ho ha reflectit en el poema.

    Mercè

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1215 Relats

1209 Comentaris

624249 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/