Cor de pedra

Un relat de: MariaG
Seu al sofà enquistat de pols i taques antigues. El fum d’una cigarreta mig apagada s’enlaira fent cabrioles des del cendrer atapeït de burilles. Un munt de llaunes de cervesa, buides i esclafades, mostren la ràbia acumulada que se li escapa per les mans. La foscor de la casa i la pudor de resclosit li porten records oblidats. Una noia parla pel televisor que ningú mira. La seva veu ressona per la casa i amorteix el so que no vol escoltar. Un so dèbil, però persistent, que li forada el cervell com un trepant. No sap quantes hores han passat. S’ha de decidir.
S’aixeca d’un bot amb els punys premuts i les celles arrufades, i amb un parell de gambades es planta a l’habitació. L’olor de vòmits i pixum el tira enrere.
―Vols callar d’una puta vegada! No em deixes pensar! ―crida donant una puntada de peu a la pota del llit.
―Deslliga’m, fill. T’ho suplico. ―gemega la vella desencaixada. Té el rostre cobert de mocs i llàgrimes eixutes, i els canells rosegats per la corda que la tiba des dels barrots de la capçalera. Jeu damunt els llençols bruts com un ninot desmanegat.
Ell la mira amb ulls de foc, fa mitja volta i torna a la saleta que fa de cuina i menjador alhora. Agafa una cervesa de la nevera i se la beu d’un glop. L’aixafa entre els dits i la tira a l’aigüera a vessar de plats plens de greix incrustat. No sap com pot viure en aquesta cort de porcs.
Agafa un ganivet per apagar el so maleït. Per molt que plori i supliqui no l’estovarà. Té el cor de roca ell. Una roca que aguanta l’envestida de les onades en dies de tempesta. Un cor que es va començar a endurir quan, amb sis anys, ella el va trair. Quan el venia per quatre monedes que canviava per droga. Quan l’oferia a aquells homes que el rebentaven per fora i per dins. Fins que va fugir. Fa temps que espera aquest moment i ara no es farà enrere. Apropa la fulla del ganivet a la galta tremolosa de la mare, li ressegueix el coll i s’emmiralla en els seus ulls suplicants que canten una cançó de bressol.

Comentaris

  • Redéu![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Ostres, si t'ha impressionat el meu relat que, per cert, no és autobiogràfic, encara que he patit tres setmanes que Déu ni do), el teu ho supera amb ràbia. Encara que no ho vulguem veure, hi ha situacions com les que descrius. Una forta abraçada, ara que ja estic molt millor i fins aviat.

    Aleix

  • Fa mal[Ofensiu]
    Materile | 01-05-2020


    Un relat que que posa la pell de gallina i sorprèn tot aquest camí tan truculent i desesperat que ens aboca a la nausea. Molt ben narrat.
    Gràcies pel teu comentari, Maria.
    Materile

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Com no és el teu primer relats finalista, no cal que ens tornis a enviar l'autorització.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////


  • Por de debò.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 22-04-2020 | Valoració: 10

    No és la mena de relats que m'ha agrada llegir... Perquè si has llegit un dels meus veuràs que jo sempre cerco la bellesa i el plaer, les pel·lícules de por em fan por. Però ha valgut la pena llegir-te perquè he descobert una bona escriptora, capaç de recrear magistralment unes seqüències que m'ha fet estar en el lloc de l'escena talment com fos de debò i a més ho has fet amb un català exquisit, nostrat i exacte alhora de col·locar les paraules al seu corresponent. I vet aquí una que n'he après!, resclosit. Mot que en castellà llegeixo que és avahado o tufo, però en català té una sonoritat molt maca...Salut, Nil.

  • Rancúnia[Ofensiu]
    kefas | 21-04-2020

    Impecable viatge de la rancúnia pels confins de la paranoia. Podria ser un Tarantino si estigués esquitxat pel pinzell del humor. Però a mi no m'agrada en Tarantino ni la veritat dels banys de foscor.

  • Molt dur[Ofensiu]
    TerricheT | 21-04-2020

    I molt ben narrat, ens portes d'un costat a l'altre de la realitat, del relat familiar que ens mostres amb tota cruesa. No saps quins són els camins que prendrem a la vida, però una decisió pot modificar el futur i, segons quin camí triïn, les conseqüències poden ser devastadores.

    Bon retrat.

    PR

  • Molt fort[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Aquest relat, barreges el pitjor dels humans i que a més som el virus del planeta, Salut.

  • Fa mal[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2020

    És molt dur el teu relat, Maria, fa mal i tot la seva lectura. Però, tristament, podria ser real.
    Gràcies pels teus comentaris.

  • Se m'ha encongit el cor[Ofensiu]
    rober | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Quan dolor innecessari. Transmets a la perfecció la crueltat de l'ésser humà i, crec que aquesta és la teva intenció. Doncs dir-te que, ho has aconseguit, felicitats.

  • Bressol[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-04-2020

    Un relat duríssim, escrit sense contemplacions. Potser és massa tard per a cantar una cançó de bressol.

Valoració mitja: 10