Engrunetes de silenci

Besos i paraules endinsats en la fosca. Amb la senzillesa de els melodies populars, invitació a la recupereació de tot allò que, sovint, menystenim, engrunes a penes visibles,i en canvi és el que ens alimenta l'ànima.
Salut,
franz

Comparteixo. Sóc un enamorat del silenci. El silenci de present costa diferenciar-ho del silenci del passat.

Sovint els silencis més absoluts són els més plens de sentit, aquells que envien un missatge més clar... De vegades, els petits detalls, que nomenem en diminutiu, són els que més records provoquen, aquells que originen un autèntic tumult d'enyors...
És el mateix que passa amb les espines: quan més primes i diminutes, més costa de treure-les, un cop clavades a la nostra pell!

Un poema breu però molt bell.

T'envio una abraçada de les que fan companyia,
Unaquimera

Potser vaig errat, però he cregut endevinar un cert deix de cançó popular, quasibé de romanç. Tens un estil divertit i detallista, que es recrea en els racons de la paraula, i això, a mi, m'encanta!

ens podem trobar

dolç i trits, sentiment i desitg. M'ha agradat