La mudança

Un relat de: RATUIX

El trasllat de pis va ser ahir. Capses i mobles amunt i avall, soroll, escales, pols, cansament. Tancar la porta de l'altra llar, per sempre...
I ara em trobo aquí, distanciada d'aquest espai que s'ha de convertir en casa meva, però que no conec encara.
L'únic lloc que està mig endegat de la nova casa és la cuina, i encara. Aquest matí he tret estris, he omplert els armaris i he anat a comprar una mica de menjar. Després he fet una coca per provar el forn. Per sort, la cuina funciona perfectament i totes les aixetes ragen bé. L'aigua calenta també està garantida pel bany calent que em faré aquesta nit, encara que hauré d'ajustar el calentador.
Tot avui que recorro les estances, veient les capses de cartró, amuntegades. Me les miro molt. Però no m'hi poso. Encara no n'he obert ni una. Ric sola pensant en la Sandra, la meva amiga que em va dir que em donaria unes pautes de Feng-shui, perquè trobés més harmonia al posar el mobles. Trigarem molt encara a donar harmonia a tot això. A mi més aviat em venen ganes de calar-hi foc a tot plegat. No sé per on començar perquè tinc una mandra terrible; l'única cosa que faria es posar-me a dormir hores i hores per tal de no haver de començar a endreçar.
Entro dins el que serà el despatx i les trobo, les capses, que sembla que m'esperin. Piles de capses omplint tota l'habitació. Capses grans i petites de cartró envaint-ho tot, capses apilonades de qualsevol manera, unes damunt les altres.
Les miro amb cansament - n'hi ha tantes per obrir! - Provo de llegir-ne els rètols que hi vaig escriure amb retolador però costa, no tots son a la vista i és difícil trobar quina és la cara on vaig marcar-ne el contingut. Vaig cercant les lletres retolades a mà, movent les capses amb compte. Em moc com un "Gotzila" enmig d'una ciutat imaginària de gratacels de cartró.
Algunes de les descripcions que hi vaig posar als laterals em van semblant familiars: "PECES VIDRE", "DOCUMENTS ESCRIPTORI", "JERSEIS HIVERN" (Aquesta l'enretiro perquè al pis nou hi fa molt fred. El més important és abrigar-me mentre faig una mica de feina), "FOTOS I ÀLBUMS", "ANTIGUITATS", "LLIBRES PETITS"....
"Llibres Petits"? Aquesta és la capsa que més em crida. Començaré per aquesta, després de buscar un jersei i miraré d'anar col·locant el que hi ha aquí, serà distret i per alguna banda m'he de posar a endreçar.
Marxar de casa amb dues setmanes de marge no va ser fàcil, havent de treballar tot el dia. Recordo les nits amb els ulls fatigats, buidant mobles, muntant les caixes, omplint-les, rebregant diaris per entaforar les coses i després tancar altre cop perquè allò no s'obrís de sobte en ple trasllat, que la cinta d'embalar em va nafrar els dits fins i tot. I finalment, retolar cada capsa amb un nom adient que agrupés una mica tot el que anava allà dins.
Respiro fort, decidida ja a posar-m'hi, però primer obriré la capsa dels jerseis. Tallo la cinta d'embalar amb un "cúter", anant amb compte. La veritat és que friso per posar-me la jaqueta de punt gruixuda blau turquesa. No he de remenar gaire per trobar-la ja que vaig tenir cura de deixar-la al damunt de tot, potser intuint que la voldria amb urgència. Quan la porto posada, sempre em fa aquella mena de companyia que només poden fer els jerseis escollits, els que un mai es veu amb cor de llençar. Son els jerseis i jaquetes de punt que es van com emmotllant a nosaltres i a la nostra vida mentre l'entorn canvia o se'ns fa hostil. Me la poso tot seguit, m'embolcallo en ella, tan m'és la olor una mica resclosida que hi ha deixat el cartró. Em sento més acollida en aquest espai encara nou, en aquest pis al cap i a la fi desconegut, amb el meu jersei de sempre.
Després obro l'altra capsa que he enretirat també. La dels "LLIBRES PETITS". I asseguda a terra, vaig traient els llibres d'allà dins. Ho veig tot seguit, és una bona elecció per començar a ordenar. Són els llibres amb format de butxaca de quan estudiava: Josafat de Bertrana, La plaça del Diamant de Rodoreda, Don Àlvaro o la fuerza del sino del Duque de Rivas, La Colmena de Cela (recordo encara l'estudi sobre aquest). Llibres de tapa tova, alguns ja comprats de segona mà o heretats d'algú que feia cursos superiors. Llibres dels què costa desprendre's passat el temps i quan ja es té una biblioteca pròpia i triada, perquè son llibres d'una gran època. Llibres companys de moments entranyables. Recordo quants treballs fets amb amigues, amb cafeteres, de matinades, rient, mortes de son, afusellant els textos amb una irreverència inconscient... I entre paràgraf fet i rialles absurdes, xerrades sobre la vida, sobre l'amor, sobre el sexe, sobre les pors i la roba per comprar. Tot a l'hora, tot hi cabia, llavors.
Em trobo de sobte amb un pètal de rosa ressec a la mà. És un pètal fosc del color d'un vi negre i aspre al tacte. Ha d'haver caigut d'un llibre. I en veig un de prim, amb no massa fulles, folrat amb paper de diari que no reconec en un primer moment. Però a la primera pàgina, només obrir-lo, l'identifico tot seguit perquè hi trobo una dedicatòria feta a ploma i en el plec de la coberta, dos pètals més de la mateixa rosa. Aquest llibre el vaig folrar per preservar-lo més que els altres, i ho vaig fer amb paper de diari perquè el volia "camuflar" i que no cridés l'atenció massa.
I recordo amb enyor aquell bar petit, davant de l'estació del tren. Evoco aquell matí de Sant Jordi. Tots dos mirant-nos als ulls. Tots dos amb un llibre per l'altre, tots dos amb una rosa per l'altre, com havíem quedat, emocionats pel nostre primer Sant Jordi junts. Veig aquella lletra petita, inclinada i lleugera. Lletra d'algú a qui vaig estimar, un cop. I llegeixo aquella dedicatòria que em sé de memòria:

"Hi ha homes que lluiten un dia i son bons,
Hi ha homes que lluiten molts dies i son millors,
Però hi ha homes que lluiten tota la vida,
aquests són els imprescindibles"
Bertolt Brecht

La sensació de lluita a la vida
estant al teu costat,
és la sensació més feliç
que pot sentir un home
Marcel Sant Jordi 1996

Aquell amor ja no hi es. Va passar en el temps deixant la seva marca. I en comptes d'esvair-se, em sembla que sento aquell instant com mai. Aquelles paraules per mi d'en Marcel em commouen. I em commou saber que Bertolt Brecht també va escriure per mi, sense saber-ho, un record per sempre.
Sento que el passat em pren i m'omple de melangia i em permeto un plor tranquil. Però, llavors, una veu real em torna el somriure i m'eixugo a corre-cuita les galtes amb la màniga del meu jersei de punt. Una carona somrient que surt pel marc de la porta em diu: "Mami, que puc agafar un tros de coca per berenar?"


Comentaris

  • Felicitats enyorades!![Ofensiu]
    sigbar | 08-04-2011 | Valoració: 10

    Suposo que tots en tenim d'aquestes felicitats antigues, temps en que tot fou rodó fins a un final mal tallat, i després de nous amors i de nous temps feliços sempre queda un raconet al cor per enyorar allò que semblava que no s'havia d'acabar mai. Un tema molt tendre i un relat igualment dolç, moltes felicitats!!!

  • Trasllat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-12-2010 | Valoració: 10

    d'estris i de sensacions: el cansament que comporta una mudança, els dubtes per a quina capsa obrir en primer lloc, les flors dins el petit llibre que et fan donar un passeig pel camí dels records, fins a arribar a la dura i al mateix temps dolça realitat : Mami! Puc agafar un tros de coca?
    M'he sentit molt identificada amb aquesta vivència, Ratuix.
    Una abraçada i molt bones festes!

    Nonna

  • Preciós![Ofensiu]
    copernic | 19-06-2010


    Un relat que passa avall amb lleugeresa, encadenant sensacions, trobant complicitats, en un càlid camí cap a la melangia. Escriptura planera, sense buscar l'estètica, només narrant, només pel gust d'escriure, només pel gust d'explicar una història senzilla però important per a la protagonista. Els records ens embolcallen com aquest jersei que s'adapta al nostre cos i que ens protegeix amb la seva immutabilitat dels diferents canvis que experimenta la nostra vida i que en gran part estan dissenyats per l'atzar capriciós.
    Magnífic text!

  • Curiós[Ofensiu]
    Josoc | 08-05-2010

    el procés de selecció! que et va portar a començar pels llibres petits?Potser buscaves les arrels que trobaves en falta en el pis nou, tan nou... tan fred... i tan ben expressat! Et seguiré llegint, has estat tota una descoberta per a mi.

  • Té força suc aquest relat d'una mudança[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 08-05-2010 | Valoració: 10

    M'agrada com fas anar la situació de feblesa del personatge -espai desconegut, fred, cansament- per fer-la retrobar totes les cosetes que la fan sentir bé: el jersei, els llibres "companys de moments entranyables", el retorn a aquell Sant Jordi amb algú a qui va estimar. I tot d'una el final que talla amb els records i esdevé el que la fa trobar millor.
    Shaudin

  • hola guapa[Ofensiu]
    ANEROL | 07-05-2010

    saps ja que m'agrada. Ets molt detallista, sensible en tot i a tot que toques , tant a la bellesa com a la lletjor; amb dues fulles i uns petals fas una composició, expressant uns sentiments; per sort, saps crear bellesa de la melangia, dels moments pesats. Al cap i a la fí, es viu el moment.

  • Uns canvien de lloc,[Ofensiu]
    Girotondo | 23-04-2010

    uns altres canvien de llibres i sempre guardem coses especial. El teu relat parla de Sant Jordi i els records, també

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: