Cercador
Paraules oblidades
Un relat de: Enric d'OraniesHores consumint-se en el vidre glaçat dels teus ulls,
la mà oberta al buit desolat
del silenci
que enfosqueix l’anhel llunyà
d’un cos estimat que perd
la vida.
Ens trobem en somnis inhòspits
solcats de llàgrimes,
el fràgil equilibri del final…
Desfaig el camí del desconsol
que em fa perdre’t cada dia
per refer els mots quan escric
paraules oblidades.
la mà oberta al buit desolat
del silenci
que enfosqueix l’anhel llunyà
d’un cos estimat que perd
la vida.
Ens trobem en somnis inhòspits
solcats de llàgrimes,
el fràgil equilibri del final…
Desfaig el camí del desconsol
que em fa perdre’t cada dia
per refer els mots quan escric
paraules oblidades.
Comentaris
-
El meu cervell[Ofensiu]RATUIX | 18-12-2013
filaria els mateixos pensaments sense paraules? de vegades em fa por pensar que les podria perdre, també. I potser llavors no sabria ni explicar com em sento. Un escrit preciós.
-
Mai s'oblida[Ofensiu]Parolaire | 14-06-2013 | Valoració: 10
Enric, has descrit amb senzillesa què suposa retrobar les paraules justes, abans de que el fil es trenqui. Esplèndid.