Quan em moro

Un relat de: RATUIX

Quan em moro...

Cada cop que la mort passa
i em mata,
torno al fil de l'albada per renéixer.
Moro als meus peus i em contemplo
en exhalar l'últim alè.
I em recullo en l'esperança, després de trencar
l'aspra crosta del sepulcre.
Perquè la condemna meva
és sempre
tornar al renéixer.
El dolor de la mort i el de la vida
sempre aquí.
Com l'espiral del què sóc.
Com l' anímic ADN que ara diu
que torno, ara un cop i un altre encara
a estimar la vida estranya,
a adorar la mort dels somnis,
a voler caure i corrompre el
desig del més enllà.

Dins meu un feble Tità
s'enfronta, guerrer, a la Vida.




Comentaris

  • Diàleg[Ofensiu]
    aleshores | 26-04-2015

    Amb l'absència i dolor de la vida,...però des de la vida.

  • morim sense morir[Ofensiu]
    Marc Freixas | 17-06-2010 | Valoració: 10

    morim sense morir
    perquè som vius sense voler...

    o és que potser podem palpar la mort a cada instant?


    se'ns dóna la vida
    quan la mare ens ajuda a néixer,
    però ningú és capaç
    d'educar la mort
    per entendre que un dia
    hi ha quelcom que desapareix en tots :

    la carn, la pell, el físic... el cos


    hem de ser nosaltres mateixos
    qui pensi en ella com un amic, i no pas com a enemic!! perquè tard o d'hora tots arribem a trobar-nos cara a cara amb la mort... no vull dir amb això que tot s'acabi

    queda el record
    que ens farà vius per sempre més


    si ratuix... morim,
    però quan et mores
    encara ets viva avui, demà i sempre

    aprofita els instants!!!


    una abraçada ben literària


    i perdona per la filosofada que t'acabo de fer... ho havia de treure tot, jejeje

  • la lluita[Ofensiu]
    ANEROL | 04-11-2008 | Valoració: 10

    sinò, què...? per a uns és més fàcil, però d'altres ens enriquim. Renèixer com l'au fènix, de les seves cendres

  • Cicles i etapes[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-10-2008

    De vegades, la nostra condena és la nostra esperança, de la mateixa manera que el límit esdevé la meta.
    I perquè som L'Antítesi de nosaltres mateixos.
    Perquè estranyem i enyorem la nostra pròpia identitat, podem contemplar la mort que ens fa desaparèixer cada dia i la vida que ens fa renèixer amb els cors receptius per a l'Encís ancestral de la batalla contínua.

    T'envio una abraçada bona, de les més bones,
    Unaquimera

  • GRÀCIES[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-10-2008 | Valoració: 9

    Pel teu comentari. Quan et mors vol dir que sents dolor per coses de la vida? Coses que passen i no tenen remei? Es un poema trist i ple d'angunia, a la vegada es denota una esperança que va sortint. Ens tornarem a trobar.

  • Poema de dolor i esperança[Ofensiu]
    Xantalam | 03-10-2008 | Valoració: 10

    de renéixer cada vegada que morim una mica. Dins de cada un ha d'haver un Tità, com bé dius, per enfrontar-se a la vida.
    M'ha agradat molt llegir-te, espero continuar-ho fent.

    Una abraçada,

    Xantalam

Valoració mitja: 9.75