Distància

Un relat de: RATUIX
DISTÀNCIA

Quan m’estimbo en les nits
contra els somnis rebels
que ara em barren el pas,

tornes tu,
el teu record.

Quan no vull retrobar-te
ja mai més dintre meu,
però el reflux de la vida
torna a fer-te present.

tornes, si.

I el desig que jo tinc de
desfer-me de tu,
fa que em senti pell morta,
molsa seca,
pedra eixuta de desert...

I no hi ha prou distància
per deixar de sentir...

Entre tu i jo.

Dins els nostres espais
en els talls de l’espasa,
es fa sentir (què traïdor!)
un llençol de llum glaçada.

Tornes, oh

Com una aigua que s’escola,
Com la neu quan es desfà
entre el silenci que em burxa.

I xerrica, el meu cervell.
Em descontrola, la por.
M’aniquila, el teu setge.

I el record del teu sexe
em fa ser crit.

Comentaris

  • Un lluita entre el cor i el cap[Ofensiu]
    leonardo | 11-08-2012 | Valoració: 10

    difícil de resoldre perquè: "Com un aigua que s'escola/ com la neu quan es defà" torna la seva presencia, el seu record.

    M'ha agradat llegir-te

    Una abraçada

    leonardo

  • bon poema ratuix...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-07-2012 | Valoració: 10

    aquesta lluita de sentiments: de desig , barreja d'amor i odi...
    " i no hi ha prou distància per deixar de sentir "

    et felicito
    aprofito per a desitjar-te unes bones santes !!!

    una abraçada
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: