L'esmolador

Un relat de: jlucpicard
L’esmolador

Una mica deixat, brut, prou mal vestit i acompanyat de la seva fidel eina de treball –una andròmina de politxes i corretges fent costat una vella i bella bicicleta- passeja, camina, volta, tomba pels carrers de la ciutat tot fent xiular l’instrument que fa que alguns es dignin a girar la closca per assabentar-se de que passa, d’altres, en canvi, segueixen el seu camí marcat de manera invisible a les rajoles de les aceres dels carrers de la ciutat, tot dirigint-se al seu destí. És un record vivent, un personatge d’anys ençà, de temps passats, de quan els nostres pares veien la Massiel actuant a l’Eurovision en blanc i negre. És, potser, l’últim dels oficis de carrer (sense tenir en compte el més vell de tots ni les figures humanes que fan gestos estranys quan una criatura s’acosta i deixa uns dinerons). Qui no recorda aquells homes que netejaven les sabates als senyors ben empolinats a canvi de quatre rals o les senyores velletes que oferien castanyes i boniatos quan el fred era fred de veritat o el conegut ‘sereno’ que vetllava per la seguretat en la foscor de la nit o les parades de ‘xuxes’ al bell mig de la Rambla amb les paperines de xufles i els talls de coco (mmmm) o... tants d’altres que han format part d’una memòria col.lectiva d’una generació quasi bé esgotada. L’esmolador passa pel meu costat, un moviment ràpid d’ulls i ‘clic’, registro un quadre fantàstic en la meva memòria, una imatge, una fotografia, un record imborrable i impagable que desitjo no desaparegui mai del meu caparró, un record vivent de temps passats enmig de tanta modernitat...

Comentaris

  • Representa[Ofensiu]
    RATUIX | 13-02-2015

    tot l'enyor d'una altra manera de viure, ni millor ni pitjor, però on les coses tenien un altre ritme. És un ofici de carrer dels què encara queden i desperta una certa tendresa quan s'escolta el so del xiulet. Molt ben observat i explicat, gracies per la remembrança.

  • Es pot...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-02-2015 | Valoració: 10

    ...dir que has viscut. Els records que narres són imatges que recordo també però de color sépia. Una anyorança de velles costums en les que el temps anava m´és a poc a poc i la gent es parava per mirar les façanes de les cases. Quan temps fa que no et pares i mires a munt? Som fills de la revolució industrial i tecnológica i tot passa tan de pressa que fins i tot nosaltres sembla que quedem al marge.
    Un relat que m'ha fet recordar "bells" temps.
    Una abraçada.

l´Autor

jlucpicard

7 Relats

7 Comentaris

4721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99