Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

Barcelona,

65 Relats, 133 Comentaris
65997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com

Últims relats de Pol.lux

Últims comentaris de l'autor

  • Pol.lux | 19-01-2008

    M'agrada el teu estil. I suposo que el que més m'atrau del que escrius és la quantitat de coses que pots arribar a dir en tan poques línies.

    Felicitats.

  • Pol.lux | 19-01-2008

    Curt, però impactant. Qui diu que la transcendència d'un relat és proporcional a la llargària?

  • Pol.lux | 19-01-2008

    Has fet un relat molt ben portat, de cap a peus.

    Sí senyora, m'ha delit.

  • Pol.lux | 25-08-2007

    Aquest relat m'ha cridat l'atenció perquè porta el mateix nom que un de meu. De totes maneres, ambdues temàtiques difereixen força...

    Crec que la temàtica que més tracto en els relats és el desamor; possiblement sigui el tema més fàcil sobre el qual escriure, ja que sovint no som nosaltres qui dibuixem les lletres, sinó els nostres propis sentiments.

    No m'enrotllo més: m'ha agradat molt, tot i que no acabo d'entendre com es pot oblidar una relació tatuant-te al cos una cosa -tant se val què- que t'hi farà pensar sempre més.

    Salut!

  • Pol.lux | 25-08-2007

    M'he sentit força identificat amb les teves paraules -potser hauria de dir lletres?


    D'això se'n diu escriviure: escriure per sobreviure.

    Salut!

  • Pol.lux | 08-03-2007

    Quants sentiments en aquest relat!

  • Pol.lux | 08-03-2007

    Ostres Laura...

    La veritat és q estic flipant... M'he sentit tan i tan identificat amb el que has escrit... Per acabar-ho d'adobar hi ha més d'un parell -mallorquí- de referències exactes a la meva història...

    Poble del Maresme...
    Casino...

    En fi, m'has tocat la fibra, tot i que jugaves amv avantatge!

    Una abraçada

  • Pol.lux | 22-02-2007

    Un poema MOLT gran, sí senyor...

    Tota una apologia de la llengua catalana!

  • Pol.lux | 22-02-2007

    Un final brutal...

  • Pol.lux | 22-02-2007

    Carai nena!

    Sàpigues que la poesia no és el meu punt fort, per això no n'escric gaire i encara menys en llegeixo i comento.

    El cas, però, és que els teus versos... m'han transmès TANT!

    Una bona dosi de sensacions, sí senyor!

    Pol·lux


    PD: Cal suposar que el presentarà al nou concurs, no? Si és així, rep el meu suport!

  • Pol.lux | 06-02-2007

    Un escrit fugaç, però també intens i profund.

    La veritat és que fa pensar; i, tot rumiant i rumiant, he arribat a la mateixa conclusió: l'única cosa que és per sempre són els records.

    Esperem que no arribi el dia que descobreixin la fórmula per prendre-nos-els.

    Una aferrada,

    Pol·lux

  • Pol.lux | 07-01-2007

    Quin gran relat noi...

    Em penso que ja t'ho vaig dir fa poc: tens molt bon gust a l'hora de triar el lèxic dels teus relats; divers, genuí, escaient...

    A banda d'això, el relat en si és molt original i està molt ben portat, de debò. Desconeixia que s'hagués fet un experiment sobre -amb perdó- una bajanada així, però resulta força curiós i deixa obertes moltes portes per treure'n el suc.

    Un altre bon candidat, sí senyor.

    Siau!

    PD: Vaja, l'unaquimera és tota una crítica literària.

  • Pol.lux | 07-01-2007

    Vaja...

    La meva idea era dir-te que opino que és una mica trist -literalment parlant- fer un relat sobre algú que vol morir.

    Amb tot, la descripció que has fet d'aquesta mort és tan dolça que ja no em veig en cor de "retreure't" res...

    Un relat místic, sí senyor (senyora).

    Siau!

  • Pol.lux | 28-12-2006

    Felicitats de nou per aquest relat, Dan.

    Tens un vocabulari molt ric i les teves descripcions no resulten gens feixugues -a cops això és difícil d'aconseguir!

    M'ha agradat que no hagis explicitat del tot el final.

    Una bona candidatura, sí senyor.

    Pol·lux

  • Pol.lux | 28-12-2006

    M'ha agradat molt la sensació d'ebrietat que aconsegueixes amb la duplicació d'algunes lletres.

    L'estil és força àgil i no enfarfega.

    Posats a triar, potser hauria tallat pel tros que, finalment, després de tanta paraula bonica acaben decidint marxar a casa. Crec que no hauria canviat el sentit del conte: amb diplomàcia o sense, una nit de borratxera tothom acaba buscant el mateix.

    Molt bo, de debò...

    Pol·lux

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: