Passar comptes (equívocs)

Un relat de:

En tota l'habitació, una intensa fetor a sang anuncia el crim. Com un missatger silenciós i puntual, la mort ja comença a prendre forma tangible i, des del cos moribund ajagut dins la banyera, s'espargeix per tots els racons i els impregna amb un característic alè d'incertesa.
Ha estat un tall sever, professional, d'aquells ràpids però efectius i inevitablement definitius. En Neret, amb molt temps abans no descobreixin el que acaba de fer, es mira la feina tot orgullós. "S'ho mereixia, aquest homenot!" es diu, mentre frueix contemplant la sang que encara brolla de la ferida.

En Neret es resisteix encara a abandonar l'escena del crim. Corre el perill que l'enxampin in fraganti, però vol gaudir una estona més burlant-se en silenci de l'agonia de la seva víctima. Observa el cos d'aquesta, recargolat dins la banyera i remullat de la seva pròpia vermellor, que indefectiblement no para de rajar i rajar en una diàspora de líquid vital. En Neret somriu sinistrament mentre recorda totes les males passades que n'ha rebut, d'aquell cos; les repassa, una per una, i el seu enuig creix i creix fins que, al cap de totes elles, retorna a l'escena on es troba i es complau al observar la venjança consumada.
"Ja s'ho ha ben guanyat, aquest cretí!" es justifica novament.

En un instant, tanmateix, mentre la visió se li enfosqueix en Neret s'adona (com si d'un detall superflu es tractés) que ja no hi ha marxa enrere; la vena és tallada, i tots els motius que l'han impulsat a fer-ho li semblen ara exagerats. És així com, en un darrer assalt de clarividència, descobreix que al capdavall potser no valia la pena prendre-s'ho tot tan a pit.

"Dimonis!" brama lleument, al temps que l'últim baf de vida, des de dins la banyera, se li escapa enllà. Just abans de morir decideix que, si se li dóna una altra oportunitat, no tornarà a cometre l'estupidesa d'avançar-se al destí.

Comentaris

  • És bonic[Ofensiu]
    Bufanuvols | 01-01-2007

    NO està gens malament aquest relat. En poques paraules és difícil fer un relat tan expressiu.

  • Un relat excel·lent[Ofensiu]
    Frèdia | 30-12-2006

    No havia tingut encara el plaer de llegir-te. Però tal com diu la dita, "más vale tarde que nunca". M'agrada aquesta idea de fer creure que en Neret acaba de cometre un crim. I és cert que l'ha comés. La víctima és ell mateix. En cap moment es parla de suïcidi però és un retrat perfecte de la situació. Segur que més d'un suïcida al darrer moment s'ha adonat que la decisió presa era errònia però ja era tard per desfer el camí. El destí és ja prou savi, sembla que no cal passar-li al davant. Pel que fa a l'estil, m'ha atrapat des de la primer línia.
    Et desitjo un feliç 2007.
    Fredia

  • Felicitats[Ofensiu]
    Pol.lux | 28-12-2006

    Felicitats de nou per aquest relat, Dan.

    Tens un vocabulari molt ric i les teves descripcions no resulten gens feixugues -a cops això és difícil d'aconseguir!

    M'ha agradat que no hagis explicitat del tot el final.

    Una bona candidatura, sí senyor.

    Pol·lux

  • caram[Ofensiu]
    gypsy | 27-12-2006 | Valoració: 10

    quina tensió durant tot el relat.
    I quina descripció més acurada del lloc i del procés executat. La teva prosa és precisa, de pinzell fi, cada mot ben estudiat, allà on ha d'anar. Hi ha in ordre impecable en les paraules mentre van desenvolupant l'argument del relat.
    Ho trobo fascinant, tot ben col·locat per incidir ben endins de qui et llegeix.

    M'ha encantat llegir-te!
    bones festes, Dan!

    gypsy

  • Compte liquidat![Ofensiu]
    Unaquimera | 26-12-2006 | Valoració: 10

    Un relat genial, Dan! Sincerament, he gaudit llegint-ho per primer cop perquè la tensió està molt ben portada i es devora fàcilment.
    Ho he tornar a llegir pel goig senzill de fruir de tots els seus angles i racons, cadascun d'ells dignes de ser observats amb calma.
    L'he rellegit de nou per recrear-me en les teves frases, tan ben posades com els botons que lliguen tots dos costats del tall i mantenen la roba fermament tibada, fins que, arribat el moment adient, s'entreobre la peça i deixa veure l'interior, el cos, l'essència nua... i sorpren! i agrada!!

    Algunes d'elles les he trobat especialment encertades, dotades d'una força intrínseca: "Com un missatger silenciós i puntual, la mort ja comença a prendre forma ""no para de rajar en una diàspora de líquid vital"... no són les úniques!

    I la ironia, el sarcasme que es desprèn del text, aquell allunyament humorístic del sofriment, aquella ombra subtil sobre la raó de les decisions presses... resulten ben apropiats!

    Et desitjo, de tot cor, un Feliç Any Nou 2007, que ens permeti continuar coincidint...

    Una abraçada clarivident,
    Unaquimera

  • Molt bona ....[Ofensiu]
    rnbonet | 21-12-2006 | Valoració: 10

    ...la tensió que crees al principi, i que avança recreant-se en ella mateixa, cap el final, engrescador, inesperat, d'un humor negre rabiós.
    Molt bo, xicot!
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: