El caçador de capgrossos (IX)

Un relat de: Pol.lux

Em vaig dedicar a passejar-me per aquell parc que, mal que em pesava, aprofitava tan poc. Feia anys que la meva jornada laboral havia passat a ser de sis dies a la setmana i pràcticament no tenia temps per a mi. A més a més, el fet de viure sol i fregar els trenta et fa tornar més casolà, ja que cada cop costa més que els amics de tota la vida estiguin disponibles per a tu. Tret del Màrius, és clar.

Em vaig atansar a un petit llac artificial que estava situat just al bell mig del parc. Em vaig ajupir al costat d'aquella piscina recoberta de fulles d'arbre i vaig remoure l'aigua amb la meva mà dreta. Estava congelada, així que la vaig treure ràpidament i la vaig tornar a posar a la butxaca de la jaqueta. A través del forat que havia obert en aquella catifa de fulles de plataner, vaig observar un banc de capgrossos que es bellugaven vigorosament sota la superfície. Vaig tornar a introduir-hi la mà, però eren massa bellugadissos i s'escolaven entre els meus dits.

"No n'aconseguirà agafar cap".

Sense posar-me dret, em vaig girar i vaig veure el nen de mirada penetrant al meu darrere. A quinze centímetres de la seva cara, els seus ulls encara eren més profunds. La seva cara era rodona i tenia la pell blanca, llevat de les galtes, vermellenques, possiblement a causa del fred.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

65827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com