El dolor d'oblidar

Impressionant i admirable, realment admirable.

Marina

No he pogut evitar tornar-lo a llegir al despertar-me...
encara estic sense paraules!
m'encanta, m'encanta, m'encanta!!!

No tinc paraules per expressar tot el que he sentit al llegir aquest relat.
Senzillament et dono les gràcies per haver-lo escrit, i perdó per no haver-lo llegit abans.
Si pogués escriure ara alguna cosa, s'assemblaria al que tu dius aqui, m'hi sento més que reflectida.

De debó, m'encanta.
Felicitats de tot cor.
No cal dir-te que ja estas a preferits. I el dolor d'oblidar també.
Es simplement fascinant.

Una abraçada!

genial
m'encanta!

T'he descobert a l'editora destaca i no un 10, un 12 com a mínim, et posaria jo. Un petó.

Nonna_Carme

el comentari de baix era jo, només que havia iniciat sessió amb un usuari general que hi ha per escriure relats per al dia de la dona (que és avui) i m'he despistat i t'he escrit el comentari des d'aquell usuari...

sóc 1 desastre ¬¬

doncs apa! ja en tens 401! ;-)

vagi bé!

Adrià*

bones natàlia!!!

aquest no te l'havia comentat i ara, veient que arribaves al comentari número 400, m'he decidit a fer-te'l jo! xD felicitaats!!!!!!!!!!!!

en el seu moment no te'l vaig comentar perquè, simplement, no em sentia capaç de comentar un text tan dur, on mostres tanta fúria, tanta desesperació del moment...
aquest "i jo què?" del final.. és tant sincer... i totes les imatges que t'hi condueixen duen implicites una crueltat tan gran que no sé jo si ningú es mereix tan per un amor que ens deixa... hem de ser més bons amb nosaltres mateixos, no creus? (si no ho som nosaltres, qui ho serà?)

bé, com sempre els meus comentaris s'allarguen i m'agafa x filosofar sobre la vida... prò és que sóc així, no ho puc evitar, la lectura em provoca grans reflexions i alguna que altra anada d'olla...

apa doncs! res més, que tinguis un bon cap de setmana i d'aquí a poquet setmana santa... k bé!!

ptons

adrià*

Curt, però impactant. Qui diu que la transcendència d'un relat és proporcional a la llargària?

Extermini de records,
de carícies, petons abraçades .
Aniquilar passat,
ple de fotos cançons , cartes.
desdibuixar somnis,
que omplien el desig de passió.
esborrar tota musica,
que recordi els teu acords.
Formetajar sentiments,
fins que el negre sigui el sol.

podrem viure ,
sense records, passat, somnis,
música, sentiments ?

NO!.

Avet

Ostres!!! Fas servir unes imatges bastant dures, tot i així molt encertades.
Del dolor també en surten coses bones, com per exemple aquest escrit.

Bon any!

Petons i Gràcies :-)

...és el que em transmet aquest escrit. Li dones velocitat i al final frenes en sec amb la pregunta, m'encanta.
Un petonet
-.-NaTaShA-.-

No havia llegit cap cosa més impressionant en la meva vida... una força desgarradora, increïble de creure, tan real... enhorabona!!!!

Impressionant. Quin ritme! Que ben escrit! Quines imatges tan colpidores! Quina allau de sensacions! Quina força!

Quin encert llegir-te.

Salut, i gràcies.

Impressionant, però molt dur.

En obrir l'enllaç, m'atrau la fotografia. Després, un llegeix la biografia i tot això condiciona -és inevitable- la valoració del text: la correcció ortogràfica, la sintaxi, la puntuació, el temps verbal, l'ordenació de conceptes i la composició que en resulta, la intenció... El conjunt reflecteix instint literari i força interior. M'agrades. Segur que els altres comentaris, que encara no he llegit, parlen del teu potencial. Si amb les vivències i coneixements de quinze anys de vida escrius que i com escrius, és raonable pensar que la teva evolució personal pugui anar acompanyada d'un notable creixement literari (si és que decideixes dirigir les teves energies en aquesta direcció). Facis el que facis, mai no deixis de ser aprenent.

traslladar al lector la ràbia i el sentiment d'impotència sense posar-hi filtres ni utilitzar mots suaus per a dolcificar-ho. Una naturalitat que trobo encisadora.
Una abraçada i gràcies pels teus comentaris!

Feia temps que no llegia un text tant humà i visceral. M'agrada el teu estil valent, sense cap mena de repressió a l'hora d'expresar-te.
És un plaer llegir-te.
He fet un viatge per la resta dels teus relats i crec que tens un potencial acollonant.
Flipo amb la teva edat. No perdis mai aquest estil, t'ho prego.

victory march" (Leonard Cohen)

Això de l'amor té les seves històries... En alguns casos, ben trobades.

Et seguiré llegint.

Has escrit un relat d'una força extraordinària, sense floritures, directe a l'essència del que vols dir, a l'essència de les paraules que millor expressen dolor, un dolor intens, desesperat, infinit, enrabiat. Has fet del dolor paraules ("llançar, cremar, mossegar, arrancar, cridar..") i has creat amb elles imatges molt belles, com la de la frase que obre el relat:


"Correré fins a la platja un dia de pluja i llençaré l'estiu al mar."

Tan poètica, tan trista, tan bella... i tan dura a la vegada. Un magnífic relat.

S.

M'has deixat garratibada. Quina força, quin dolor més fort. Cada frase és un crit. I el final... "em diràs amb el cor a la mà que et fa mal. I jo què?"

Ets boníssima, tens la capacitat de reflexar la ràbia molt bé. felicitats.

Així m'ha arribat, sobtat, aquest text teu.
Tan ferotge, cruel i sense pietat ...sense pietat, principalment, contra tu mateixa...: "i jo, què?", et preguntes.
Això, dic jo, i tu, què? Només diré que espero que tu, l'autora, ara parlo a l'autora, no siguis ella, el personatge, que mantinguis la pell, els ulls, els dits... aquest dits per escriure i parlar-nos des del teu cau.
On aprens a viure, a escriure (són la mateixa cosa). *

Salut...
franz

*si em deixes fer una recomanació, a l'edició de babelia de El País d'ahir, hi ha una entrevista a Álvaro Mutis que és molt-molt interessant, sobre això de viure i escriure

Em llevo el capell, senyoreta; està francament molt ben escrit. Una prosa intensa que transmet els sentiments amb força, semse emfarfagaments, amb elegància, i gosaria dir que amb mestria.
Intens, seria la paraula. Felicitats!

Que bo Natàlia,m'encanta!
Ja t'ho dic ja,escrius motl bé.Però de veritat que tot el que diu que faràs en el text no fa tant mal com el que et van fer...

una besadona!!

Uau, va pujant de to, va agafant duresa. M'agrada més la primera part, ho admeto. ´
Ja llegiré més coses teves!
Apa, salut!