Cercador
Balanç
Un relat de:- Compartir:
Quaant m'estimees?" deia ella, trapella, entre glop i glop de ron i amb mig somriure acolorit per les llums del pub.
En Lau s'ho rumiava uns instants, com si fes balanç, i finalment responia:
"T'estimo... prou com per a recórrer el món sencer a la recerca de la recepta de la felicitat, i cremar-la un cop la tingui"
"Oh, déu ni doo. I... i si jo foos aquesta receeptaa?"
"Mm... Aleshores, t'estimo prou com per marxar ben lluny, fins allà on el temps sigui com un riu sec, i no tornar-te a veure més"
"Això és moolt, oi?"
"Moltíssim"
Ella deixava anar una rialla misteriosa, s'enduia novament la copa a la boca i en xuclava el contingut fins a deixar-la del tot escurada.
"Quan dius aquestes coooses, em venen ganes de deixar-ho tot i fugir amb tu al lloc aaaquest dels rius"
"Fem-ho" deia en Lau.
"Aara?"
"I per què no?"
"Home, dooncs... doncs peeerquè demà, per començaar, treballo. A mées, com hi aniríem, fins allà baix?"
"Prenem el primer autobús que passi, baixem a la parada més inesperada de totes i, un cop allí, donem un passeig sense fi"
El rostre d'ella prenia tons vermellosos, i els ulls li seguien òrbites impredictibles.
"Què vools que et diigui... Per fer aquestes coses s'ha d'estar en formaa. I ja em coneixess, a mii, a les primeeres de caanvi t'estaria empreenyant perquè giréssiim cua i em torneessiss a casa. Ho saaps, oi?"
"Sí, suposo que és veritat"
"Millor estalviem-nos laa passejadeeta i aanem directaament a caasa, no trobes?"
"Ja deus tenir raó, ja"
"Anem, dooncs?"
"Anem"
Aleshores en Lau començava a tirar cap a fora, mentre ella el seguia al seu darrere, mig trontollant.
"Que m'estimees gairee, Lau?" demanava ella novament.
Ell es girava i, còmicament, tornava a pensar-s'ho durant uns segons. En acabat deia:
"Prou com per estudiar un per un tots els grans de sorra del desert, i regalar-te el que tingui la forma més rodona"
"Ah, seemblaa baastant... Creeus que és prou com... com per convidar-me a una últiima coopa?"
"Ep, no et passis tu ara! Beus més que un pou sense fons, saps? Va, anem-nos-en d'una vegada"
I la prenia de la mà i l'estirava cap a fora, anant amb compte de no fer-la empassegar.
Comentaris
-
Còctel[Ofensiu]Unaquimera | 15-01-2007 | Valoració: 10
Un relat juganer, un xic murri, amb ritme pendular i força compensat, amb un punt agre compensat per molta dosi de pura mel, amb passió disfressada darrere d'un somriure, amb il·lusió en forma de frase, amb un estrany desesper jugant a amagar al voltant d'un got...
Un relat amb frases que destaquen amb neons de tots colors, tant per la forma com pel contingut; hi ha alguna més, però en destacaria tres:
"T'estimo... prou com per a recórrer el món sencer a la recerca de la recepta de la felicitat, i cremar-la un cop la tingui"... "Prou com per estudiar un per un tots els grans de sorra del desert, i regalar-te el que tingui la forma més rodona"... "Prenem el primer autobús que passi, baixem a la parada més inesperada de totes i, un cop allí, donem un passeig sense fi"
Cadascuna d'elles conté la seva dosis de bellesa innegable, una certa quantitat de surrealisme atraient i un gran encert en la seva redacció, de tal manera que has creat uns còctels deliciosos de beure... vull dir de llegir!
Enhorabona, Dani, per la teva creativitat! Brindo per tu i per ella: Salut!
Unaquimera
-
Un relat molt interessant [Ofensiu]Màndalf | 01-01-2007
És el que passa amb els efectes etílics, que ens afecten de diferent manera. Perquè no em puc imaginar que ella sigui així en estat seré. Ell escarrassant-se, apassionat, per demostrar-li el seu amor i ella passant l'estona i dient bajanades.
Menys mal que les frases genials d'ell les has posat aquí per tal que les puguem llegir.
Molt bon any, Dani !!
-
Molt bo[Ofensiu]Pol.lux | 28-12-2006
M'ha agradat molt la sensació d'ebrietat que aconsegueixes amb la duplicació d'algunes lletres.
L'estil és força àgil i no enfarfega.
Posats a triar, potser hauria tallat pel tros que, finalment, després de tanta paraula bonica acaben decidint marxar a casa. Crec que no hauria canviat el sentit del conte: amb diplomàcia o sense, una nit de borratxera tothom acaba buscant el mateix.
Molt bo, de debò...
Pol·lux -
Ebrietat i amor[Ofensiu]qwark | 27-12-2006
És emprenyador fer càlculs per quantificar l'amor. No puc sentir altra cosa que pietat quan imagino el protagonista inventant cada dia nous balanços poètics i originals sobre la magnitud del seu amor. Potser, a favor ser té l'ebrietat de la noia; l'oblit etílic li permetrà reciclar idees.
Trobo encertats els dos comentaris que t'han fet. És un relat senzill però amb un rerefons interessant. -
Això per a mi, és filosofia.[Ofensiu]Mossens | 25-12-2006 | Valoració: 10
Tens un personatge viu i un altre prou bleda.
En treus entreteniment, amenitat i fins i tot, un alè de suspens.
Es diferent a les coses que es publiquen i s'hi ha d'entreveure el fons filosoòfic que s'hi troba. -
Així es l'amor[Ofensiu]mataranyes | 19-12-2006 | Valoració: 8
Així és sí, et donen ganes de fer moltes bogeries. és més tens ganes de fer la més grossa possible, si és junt amb la teua parella, és clar, i també fins que... t'adones que se t'ha acabat el ron.
I això sí que és odiós, despertar-te en mig d'una bogeria perquè s'està acabant l'efecte de l'alcohol.
A banda de tot això m'ha agradat el teu relat, és fa fàcil llegir-lo, que no és poca cosa.
Ah! les comparacions per quantificar l'amor, molt originals.
Valoració mitja: 9.33
