Balanç

Un relat de:

Quaant m'estimees?" deia ella, trapella, entre glop i glop de ron i amb mig somriure acolorit per les llums del pub.

En Lau s'ho rumiava uns instants, com si fes balanç, i finalment responia:

"T'estimo... prou com per a recórrer el món sencer a la recerca de la recepta de la felicitat, i cremar-la un cop la tingui"

"Oh, déu ni doo. I... i si jo foos aquesta receeptaa?"

"Mm... Aleshores, t'estimo prou com per marxar ben lluny, fins allà on el temps sigui com un riu sec, i no tornar-te a veure més"

"Això és moolt, oi?"

"Moltíssim"

Ella deixava anar una rialla misteriosa, s'enduia novament la copa a la boca i en xuclava el contingut fins a deixar-la del tot escurada.

"Quan dius aquestes coooses, em venen ganes de deixar-ho tot i fugir amb tu al lloc aaaquest dels rius"

"Fem-ho" deia en Lau.

"Aara?"

"I per què no?"

"Home, dooncs... doncs peeerquè demà, per començaar, treballo. A mées, com hi aniríem, fins allà baix?"

"Prenem el primer autobús que passi, baixem a la parada més inesperada de totes i, un cop allí, donem un passeig sense fi"

El rostre d'ella prenia tons vermellosos, i els ulls li seguien òrbites impredictibles.

"Què vools que et diigui... Per fer aquestes coses s'ha d'estar en formaa. I ja em coneixess, a mii, a les primeeres de caanvi t'estaria empreenyant perquè giréssiim cua i em torneessiss a casa. Ho saaps, oi?"

"Sí, suposo que és veritat"

"Millor estalviem-nos laa passejadeeta i aanem directaament a caasa, no trobes?"

"Ja deus tenir raó, ja"

"Anem, dooncs?"

"Anem"

Aleshores en Lau començava a tirar cap a fora, mentre ella el seguia al seu darrere, mig trontollant.

"Que m'estimees gairee, Lau?" demanava ella novament.

Ell es girava i, còmicament, tornava a pensar-s'ho durant uns segons. En acabat deia:

"Prou com per estudiar un per un tots els grans de sorra del desert, i regalar-te el que tingui la forma més rodona"

"Ah, seemblaa baastant... Creeus que és prou com... com per convidar-me a una últiima coopa?"

"Ep, no et passis tu ara! Beus més que un pou sense fons, saps? Va, anem-nos-en d'una vegada"

I la prenia de la mà i l'estirava cap a fora, anant amb compte de no fer-la empassegar.

Comentaris

  • Còctel[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2007 | Valoració: 10

    Un relat juganer, un xic murri, amb ritme pendular i força compensat, amb un punt agre compensat per molta dosi de pura mel, amb passió disfressada darrere d'un somriure, amb il·lusió en forma de frase, amb un estrany desesper jugant a amagar al voltant d'un got...

    Un relat amb frases que destaquen amb neons de tots colors, tant per la forma com pel contingut; hi ha alguna més, però en destacaria tres:
    "T'estimo... prou com per a recórrer el món sencer a la recerca de la recepta de la felicitat, i cremar-la un cop la tingui"... "Prou com per estudiar un per un tots els grans de sorra del desert, i regalar-te el que tingui la forma més rodona"... "Prenem el primer autobús que passi, baixem a la parada més inesperada de totes i, un cop allí, donem un passeig sense fi"
    Cadascuna d'elles conté la seva dosis de bellesa innegable, una certa quantitat de surrealisme atraient i un gran encert en la seva redacció, de tal manera que has creat uns còctels deliciosos de beure... vull dir de llegir!

    Enhorabona, Dani, per la teva creativitat! Brindo per tu i per ella: Salut!
    Unaquimera

  • Un relat molt interessant [Ofensiu]
    Màndalf | 01-01-2007

    És el que passa amb els efectes etílics, que ens afecten de diferent manera. Perquè no em puc imaginar que ella sigui així en estat seré. Ell escarrassant-se, apassionat, per demostrar-li el seu amor i ella passant l'estona i dient bajanades.
    Menys mal que les frases genials d'ell les has posat aquí per tal que les puguem llegir.

    Molt bon any, Dani !!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Pol.lux | 28-12-2006

    M'ha agradat molt la sensació d'ebrietat que aconsegueixes amb la duplicació d'algunes lletres.

    L'estil és força àgil i no enfarfega.

    Posats a triar, potser hauria tallat pel tros que, finalment, després de tanta paraula bonica acaben decidint marxar a casa. Crec que no hauria canviat el sentit del conte: amb diplomàcia o sense, una nit de borratxera tothom acaba buscant el mateix.

    Molt bo, de debò...

    Pol·lux

  • Ebrietat i amor[Ofensiu]
    qwark | 27-12-2006

    És emprenyador fer càlculs per quantificar l'amor. No puc sentir altra cosa que pietat quan imagino el protagonista inventant cada dia nous balanços poètics i originals sobre la magnitud del seu amor. Potser, a favor ser té l'ebrietat de la noia; l'oblit etílic li permetrà reciclar idees.

    Trobo encertats els dos comentaris que t'han fet. És un relat senzill però amb un rerefons interessant.

  • Això per a mi, és filosofia.[Ofensiu]
    Mossens | 25-12-2006 | Valoració: 10

    Tens un personatge viu i un altre prou bleda.
    En treus entreteniment, amenitat i fins i tot, un alè de suspens.

    Es diferent a les coses que es publiquen i s'hi ha d'entreveure el fons filosoòfic que s'hi troba.

  • Així es l'amor[Ofensiu]
    mataranyes | 19-12-2006 | Valoració: 8

    Així és sí, et donen ganes de fer moltes bogeries. és més tens ganes de fer la més grossa possible, si és junt amb la teua parella, és clar, i també fins que... t'adones que se t'ha acabat el ron.

    I això sí que és odiós, despertar-te en mig d'una bogeria perquè s'està acabant l'efecte de l'alcohol.

    A banda de tot això m'ha agradat el teu relat, és fa fàcil llegir-lo, que no és poca cosa.

    Ah! les comparacions per quantificar l'amor, molt originals.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: